El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Mar de l’Ebre ha presentat avui a Deltebre la seva nova campanya ‘Si és de llotja, és boníssim’, una iniciativa que té com a objectiu fomentar el consum de peix i marisc fresc i de proximitat procedent de les llotges de les Terres de l’Ebre i que compta amb el finançament del Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura i la Generalitat de Catalunya. Aquesta campanya vol fer valdre la qualitat excepcional dels productes pesquers del territori i destacar el paper fonamental de les llotges en la sostenibilitat econòmica i social del sector pesquer ebrenc. L’acte, celebrat al restaurant de la Confraria de Pescadors Sant Joan de Deltebre, ha comptat amb la presència del director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, i del president del GALP Mar de l’Ebre, Eusebio Rosales, juntament amb representants del sector pesquer.
Durant la presentació de la campanya, Espanya ha subratllat que “el sector pesquer és una peça clau en la sostenibilitat del nostre territori. Aquesta campanya posa de manifest la necessitat de consumir productes de proximitat, un gest que no només beneficia els pescadors i les seves famílies, sinó que contribueix a la protecció del medi ambient marí”.
Per la seva banda, Rosales ha destacat que “les llotges de les Terres de l’Ebre són un reflex de la tradició i el treball constant dels nostres pescadors. Amb aquesta campanya volem posar en valor aquesta feina i fer arribar als consumidors el missatge que apostar pel peix de llotja és apostar per la qualitat i la sostenibilitat”.
Objectius de la campanya
- Promocionar el peix i marisc de llotja: destacar-ne el sabor, la frescor i la qualitat.
- Fomentar el consum de proximitat: connectar els consumidors amb els productes de la terra i mar.
- Conscienciar sobre la sostenibilitat: subratllar la importància de donar suport als pescadors locals i al seu model de pesca responsable.
Accions previstes en la campanya
Per tal d’arribar a un públic ampli i divers, la campanya inclou:
- L’edició i difusió d’un espot televisiu que posarà en valor els beneficis de consumir peix i marisc de llotja.
- Publicitat per ràdio amb missatges clars i directes que reforcen la importància del consum de proximitat.
- Accions a les xarxes socials per connectar amb consumidors joves i promoure un estil de vida responsable i saludable.
- Difusió a les peixateries dels set municipis pesquers de la Mar de l’Ebre, amb material promocional per conscienciar els clients sobre la campanya i la qualitat dels productes locals.
Front comú de pescadors i Govern per frenar la proposta de limitar l’activitat d’arrossegament a 28 dies anuals
La roda de premsa també ha servit per deixar clar que les confraries de pescadors i el Govern faran front comú davant la proposta de la Comissió Europea de limitar a un màxim de 28 dies anuals l’activitat d’arrossegament.
Des de 2020, i en el marc de l’aplicació del Pla Plurianual de Pesca al Mediterrani, el sector de l’arrossegament ha reduït ja un 40% els dies d’activitat pesquera. Però una de les últimes propostes del comissari de pesca sortint, el lituà Virginijus Sinkevičius, passaria pràcticament per liquidar la seva continuïtat. Els vaixells de més de 18 metres d’eslora podrien feinejar 28 dies, 26 els d’entre 12 i 18 o només 20 els de 12 metres.
“És inviable”, ha exclamat Rosales. “Cap empresa del món que amb 28 dies a l’any pugui treballar”, ha subratllat, que qualifica la mesura d'”aberració” i l’atribueix, en bona mesura, al desconeixement del sector mediterrani que tenia l’excomissari i la tecnoburocràcia europea.
Espanya coincideix plenament amb el plantejament de les confraries. Més encara, recorda que tant el Ministeri d’Agricultura comn els governs francès i italià aposten per una moratòria del pla que permeti avaluar la metodologia utilitzada per l’executiu comunitari a l’hora de calcular els estocs reals de peix que hauria estat utilitzada com a base per fonamentar la retallada a l’arrossegament.
Segons ha concretat Espanya, en el cas català, les dades recollides per Icatmar -organisme de recerca del món pesquer-, que utilitza la mateixa metodologia que les autoritats nord-americanes i canadenques, conclou que espècies de referència com la gamba roja o el moll es troben per sobre del llindar de sostenibilitat pesquera, si bé altres com el lluç o l’escamarlà presenten xifres no tan folgades. El càlcul comunitari, per contra, presentaria una “discrepància important”, amb xifres per sota del que resultaria acceptable en termes de sostenibilitat d’aquestes espècies.
“Davant del dubte científic, el més raonable és parar el 2025, demanar una moratòria i que el nou comissari, que pren possessió avui -aquest dilluns-, atengui les demandes dels estats membres del Mediterrani occidental, les comunitats autònomes i tota la flota pesquera perquè 2025 sigui de revisió d’aquesta metodologia i de coneixement de la realitat socioeconòmica del Mediterrani”, ha remarcat.