L’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tortosa va acollir dijous passat l’acte institucional d’inauguració del curs acadèmic 2024/25, en què es van fer públiques les xifres rècord de matriculacions, es va impartir una xerrada sobre els reptes dels mitjans de comunicació davant la intel·ligència artificial i es va presentar el llibre ‘Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre’. Editat per publicacions de la URV i coordinat des de la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, sota la direcció del Campus Extens de la URV a Tortosa, l’obra va ser presentada per la historiadora Maria Mestre i el periodista Josep Bayerri han presentat el llibre Cent anys d’associacions de periodistes a l’Ebre. Us reproduïm tot seguit el parlament de Bayerri, en el qual no només fa un repàs del periodisme sinó també a les beceroles de la implantació dels estudis universitaris al territori:
«He de manifestar el meu agraïment als company Marina Pallas i Jordi Duran que, quan van tenir la idea d’aquest treball sobre la història del periodisme a les terres de l’Ebre, van pensar en mi. Ells son els veritables creadors tot i que no constin com autors. També al president Josep Baubi que ha gestionat per a que es fes realitat la publicació per la Universitat Rovira i Virgili. La veritable autora però és Maria Mestre que ha passat hores investigant sobre Francesc Mestre i Noé i els anys en que va nàixer l’associacionisme periodístic ebrenc. Per a ella tot el mèrit. La meva aportació és complementària. Són memòries d’una vida sempre relacionada amb el periodisme; no m’ha calgut investigar massa per que tot el que he escrit ho he viscut. Es l’avantatge que tenim els ancians, ser testimonis reals dels fets, als que es pot acudir. Mentre duri.
Mentre va ser front de l’Ebre el 1938 milers de tortosins abandonaren la ciutat, que va perdre un terç de la seva població. Una de les conseqüències fou la pèrdua dels quadre periòdics diaris que s’editaven a la ciutat: ‘El Correo de Tortosa’ (clerical i de dreta), ‘El Pueblo/El Poble’ (d’esquerres), ‘El Heraldo de Tortosa’ (conservador sense partit) i ‘Ara’ (catalanista)
Com es ben conegut, Tortosa va quedar arrasada durant el Front de l’Ebre de 1938. Convertida en primera línia de guerra, evacuada i abandonada, els ponts destruïts, els edificis públics enderrocats, centenars de cases demolides i les que restaren en peu greument afectades, les industries desmantellades, tots els serveis públics inservibles i, el que es mes greu, milers de tortosins abandonaren la ciutat que va perdre un terç de la seva població. Una de les conseqüències fou la pèrdua dels quadre periòdics diaris que s’editaven a la ciutat: ‘El Correo de Tortosa’ (clerical i de dreta), ‘El Pueblo/El Poble’ (d’esquerres), ‘El Heraldo de Tortosa’ (conservador sense partit) i ‘Ara’ (catalanista), a més d’altres publicacions i també els obradors on s’imprimien. Va desaparèixer l’Associació de la Premsa fundada el 1924 com s’ha explicat, amb 63 socis de tots els colors polítics. Al final de la Guerra s’havien quedat en menys de la meitat: 12 foren assassinats durant el període revolucionari de l’estiu de 1936, entre ells 5 capellans; 4 afusellats pels franquistes i altres 9 es van exiliar. A més de 9 que van morir o es traslladarien fora de les terres de l’Ebre.
Durant anys el periodisme ebrenc era inexistent, només els corresponsals dels grans diaris de Barcelona donaven informació de la vida a les comarques de l’Ebre fins al naixement de l’emissora local Radio Tortosa (1952) i el primer periòdic de postguerra, el setmanari ‘Bajo Ebro’ (1956) al que va succeir ‘La Voz del Bajo Ebro’ (1958). Deu anys després es va crear l’anomenat Grup de Premsa i Ràdio (1968) que volia recuperar la memòria de l’Associació de la Premsa. A manca de professionals periodistes aplegava corresponsals dels diaris de Barcelona i col·laboradors al setmanari i l’emissora locals, en total una vintena de persones. Paco Ramos seria el primer president i jo el secretari. Aquí comença la historia de l’associacionisme de la premsa ebrenca de postguerra que explico a la part del llibre que a mi em correspon.
«Sempre ha calgut un treball i una lluita sovint davant la incomprensió de gent de Tarragona reticents a que l’Ebre siguem natros mateixos. Ara que es vol tornar al centralisme de Tarragona amb el concepte ‘Catalunya Sud’, promogut també per sectors da la nostra Universitat, reconstruint la indesitjada província»
El naixement del Grup de Premsa fou un exemple de la voluntat de la nostra gent per tenir institucions pròpies, és l’orgull ebrenc de ser natros mateixos i no ser la sucursal de ningú. Ha estat la raó de molts col·lectius professionals com el nostre, els periodistes, separats de Tarragona per dependre directament del col·legi de Catalunya, com també els arquitectes i els aparelladors, que es l’únic col·legi d‘Espanya que no es d’àmbit provincial. Sempre ha calgut un treball i una lluita sovint davant la incomprensió de gent de Tarragona reticents a que l’Ebre siguem natros mateixos. Ara que es vol tornar al centralisme de Tarragona amb el concepte ‘Catalunya Sud’, promogut també per sectors da la nostra Universitat, reconstruint la indesitjada província. El sud de Catalunya som les terres de l’Ebre només les comarques de l’Ebre. Tarragona es un altra cosa, com ho es Girona i mai se li ha acudit dir-se «Catalunya Nord» que es una expressió que correspon al Rosselló amb seu a Perpinyà.
Voldria acabar amb unes paraules d’agraïment a la Universitat de Tarragona per que el 2005, amb la creació del Campus de l’Ebre, va fer realitat el desig de Tortosa de recuperar la seva condició universitària perduda el 1714 entre altres coses.
«A meitats dels setanta del segle passat, quan es platejava descentralitzar les grans universitats amb extensions a altres ciutats, es va intentar aconseguir estudis universitaris»
A meitats dels setanta del segle passat, quan es platejava descentralitzar les grans universitats amb extensions a altres ciutats, es va intentar aconseguir estudis universitaris. Primer es va demanar una extensió de Dret per consolidar els estudis que ja es feien a la UNED des de 1973, se la va emportar Tarragona; el 1981 em va tocar defensar que la Facultat de Veterinària es situes a Tortosa en un debat de periodistes amb Lleida i Girona, va anar a parar a l’Autònoma. El 1991, quan jo era membre del Consell Social de la Universitat Politècnica UPC vaig acompanyar l’alcalde Vicent Beguer a visitar al rector Gabriel Ferrater per demanar una escola d’Enginyeria agrícola o altra enginyeria tècnica; tampoc ens en van sortir.
«Fou Federico Mayor Zaragoza, aleshores ministre d’Educació qui feu possible l’Escola d’Infermeria dependent de la Universitat de Barcelona»
Fou Federico Mayor Zaragoza, aleshores ministre d’Educació qui feu possible l’Escola d’Infermeria dependent de la Universitat de Barcelona. Mayor, però, va crear el que podia haver estat un centre de primer nivell: l’Institut Universitari Superior d’Ecologia Marina, l’ordre de creació del qual es publica al BOE (29.11.1982) tres dies abans de plegar de ministre; prèviament ja havia convençut el Consell de rectors d’universitats d’Espanya per que donessin el vist i plau i a la Universitat de Barcelona de qui dependria per acollir-lo. No va tirar endavant per incompetència de les autoritats locals. M’incloc jo mateix, que el 1983 era regidor i el desinterès de la Facultat de Biologia de la Universitat que era qui l’havia d’aixoplugar i impulsar. Al final va fer cap a Canàries mentre el 1987 la universitat de Girona creava un Institut d’Ecologia Aquàtica. Potser avui es podria recuperar al si de la URV.
«Finalment, la Universitat Rovira i Virgili, tretze anys després de la seva fundació a Tarragona, creava el Campus de l’Ebre, prompte farà 20 anys»
Mentre, aquells anys Tortosa s’esforçava per tenir marca universitària amb la Fundació Doctor Manya i l’aterratge temporal de la Universitat Internacional, sense oblidar els centres tortosins de la UNED i la UOC amb la seva especificitat d’estudis a distancia. Finalment, la Universitat Rovira i Virgili, tretze anys després de la seva fundació a Tarragona, creava el Campus de l’Ebre, prompte farà 20 anys. Avui prop del miler d’estudiants, tot i que no arriba al set per cent del total de mes de 13.000 de la URV, ho fan a un dels quatre graus que s’imparteixen en aquesta casa. Els 885 del Campus Ebre amb els 459 matriculats a l’EUSES als graus de Fisioteràpia, Esports, dels qual 169 a Amposta, fan que 1.344 nois i noies cursin estudis universitaris presencials a casa nostra.
Però des del territori es demana més. Primer consolidar el doble grau Educació-Musica; la primera vegada que l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) desenvoluparà activitats docents fora de la seva seu, en aquest cas al Conservatori de Tortosa i el Campus Ebre de la URV. També fer realitat els estudis de medicina i aconseguir que l’Hospital de Tortosa sigui universitari.
Però des de diversos mitjans s’ha demanat que el Campus de Tortosa aculli titulacions de nova creació a la URV relacionades amb l’activitat econòmica del territori, en concret estudis d’Agricultura, Forestal, Producció animal i especialment Veterinària recuperant la petició de fa quaranta anys o també altres com Odontologia, Òptica i Farmàcia o altres dins l’àmbit sanitari. A fi de comptes que Tortosa sigui el punt de referència de la URV per a alguns estudis, com Arquitectura i Medicina ho son a Reus; ara el Campus Ebre acull la repetició dels graus que ja es fan a Tarragona i això no és prou.
