Quan dos bussejadors fan unes troballes de gran valor davant del Delta de l’Ebre, comencen a aparèixer cadàvers escopits per les aigües del mar i del riu. A això s’hi afegirà un segrest i un xantatge. Tot semblen fets aïllats, però els interessos són molt més poderosos i els tentacles del poder molt més llargs. Aquesta història de passats mal resolts, de crims contra la societat, de secrets i silencis que quan s’escapen dels calaixos mal tancats on estaven reclosos esdevenen perillosos, son els fils conductors de la novel·la ‘Calaixos mal tancats’ (19,50 euros), de Jaume Arasa, publicada per Llibres del Delicte, una editorial independent compromesa amb la literatura en català i, en concret, amb la bona novel·la negra que s’escriu al país.
L’autor
Jaume Arasa Aguirre (Tortosa, 1991) és advocat especialitzat en dret laboral i escriptor. Sempre ha estat vinculat al món dels Recursos Humans, primer a l’empresa privada i després a l’administració pública catalana. Va debutar al gènere negre amb ‘Joc de màscares’ (Stonberg editorial) l’any 2022. L’any 2009, en el marc de la II Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, el treball ‘Lladres i serenos: una aproximació a la novel·la negra catalana’ va ser premiat amb un accèssit. També ha estat membre del jurat del festival Sant Cebrià Negre 2024.
Fragments
“Amb l’impacte al cap, l’home va perdre l’equilibri i va caure per la borda de l’embarcació. L’agressor, sobresaltat per la situació, va apropar-se ràpidament a la vorada de proa de la nau per comprovar l’estat de l’altre home. No el veia enlloc. L’atacant va pensar que les fosques aigües del mar l’havien engolit per sempre més. Llavors, va restar assegut i en silenci durant uns minuts mentre intentava assimilar què coi havia passat. Un cop recuperat de l’ensurt, l’home va llençar al mar la clau anglesa i es va afanyar a recollir la boia i el material que pogués delatar la seva presència en aquell indret. Va recollir l’àncora i va tornar a terra ferma”.
“Per a sorpresa de tots els allà presents, no només hi havia una mà, sinó que de sota la muntanya d’algues i brossa, en va aparèixer el cos sense vida d’un banyista. El cadàver, o el que quedava d’aquell individu, feia molta angúnia; els peixos i altres animals se l’havien menjat fins a quedar-se sense teixits. Havien deixat al descobert les cavitats òssies de la cara i d’alguna de les extremitats”.
