La Justícia ha de ser cega per no desequilibrar la balança. però ningú ha dit mai que hagi de portar la L a l’espatlla com si fos un conductor novell. Perquè el retard en portar a judici el cas de les autoescoles Roquetes-Temple pel frau dels exàmens del carnet de conduir s’ha cobrant víctimes col·laterals en el transcurs de més d’una dècada esperant resolució. La primera denúncia procedent d’una autoescola davant les pràctiques fraudulentes detectades dins del sector es va registrar el 2010. Dos anys més tard, una operació policial va culminar amb l’escorcoll de diversos immobles i la detenció dels propietaris de les autoescoles. Llavors també van ser arrestatsla resta de les 13 persones encausades entre familiars i un treballador, així com examinadors de la Direcció General de Trànsit, responsables l’editorial valenciana AEOL i els titulars de dos autoescoles de Tarragona i Gandia. Se’ls atribueixen els suposats delictes continuats de suborn, de falsedat documental, blanqueig de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics, grup criminal així com dotze delictes contra la Hisenda Pública.
Han hagut de passar més de catorze anys perquè finalment el cas arribi a judici. Serà aquest 28 d’octubre a l’Audiència de Tarragona, amb l’inici de les vistes preliminars i amb una previsió de durada de 14 dies durant el novembre perquè la llista de testimonis i la càrrega probatòria és feixuga. Però a la vista ja no hi serà l’advocat de l’acusació particular exercida per l’Associació d’Autoescoles de les Terres de l’Ebre. L’entitat ha decidit desistir de continuar en el procediment i tirar endavant amb les peticions de penes apuntades en l’escrit de conclusions provisionals formulat el juliol del 2016. En essència, peticions de presó que oscil·laven entre un i sis anys, multes i inhabilitació de 12 anys per continuar exercint dins del sector de les autoescoles durant 12 anys per als principals acusats.
La decisió té dues explicacions. La primera és que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat continuen personades com acusació. En aquest cas, perquè una de les implicacions del cas és un presumpte blanqueig de capitals en realitzar-se la major part de les operacions en negre. D’acord amb el ministeri públic, els beneficis que va aconseguir el matrimoni com a propietaris de l’autoescola eren “transmesos a membres del nucli familiar” per blanquejar-los i els atribueix, a més, haver defraudat 2,4 milions d’euros a l’Agència Tributària.
I en l’altre cal mesurar precisament l’impacte del temps transcorregut. Tal com es pot llegir a l’escrit de desestiment (al qual ha tingut accés Ebredigital.cat) “la voluntat d’apartar-se del procediment ara exterioritzada per la nostra patrocinada, es el resultat d’haver transcorregut mes de 14 anys des de la denuncia d’uns fets que van donar lloc a l’inici de la investigació dels delictes que ens ocupen. Des de llavors, algunes de les autoescoles que formaven part en el moment de la denuncia de la associació, han tancat les seues portes, d’altres han canviat de titular o responsable, i sobretot la manca de resposta dels perjudicats a la seua petició de justícia en un temps raonable, ha provocat la decisió d’aquella entitat de desistir de l’acció penal en el seu moment promoguda”.
La desaparició dels antics afectats (amb la impossibilitat d’avaluar el lucre cessant a reclamar) i la pujada d’una nova generació desvinculada del cas han motivat la decisió final. Cal tenir en compte també que almenys dues de les autoescoles van haver desaparèixer després que als responsables investigats se’ls permetés continuar l’activitat un cop van al·legar que aquesta seria l’única manera de poder fer front a les possibles indemnitzacions. Segons fonts vinculades al cas, aquesta contradicció per si sola només va servir perquè rebaixessin els preus de manera temerària (dumping) perjudicant d’aquesta forma altres negocis del sector.
Xinesos sense coneixement de català i castellà
L’autoescola, segons consta a l’escrit d’acusació, organitzava cursos intensius –també en cap de setmana- per aconseguir superar l’examen de teòrica de cotxe. Les classes anaven dirigides a la memorització de les mateixes preguntes tipus test que després apareixerien als exàmens de la DGT. Això li suposava aconseguir un elevat nombre d’aprovats i augmentar de forma “desproporcionada” el nombre d’alumnes, expandint el negoci amb l’obertura de noves sucursals a altres municipis.
Molts dels nous clients provenien d’altres comunitats autònomes i majoritàriament eren xinesos, que no tenien cap coneixement de català, castellà ni cap altre idioma europeu però, malgrat això, aprovaven. També s’havien donat casos de persones amb disminució psíquica a les quals se’ls havia denegat prèviament el certificat d’aptitud que l’havien acabat obtenint i aprovant.
Exàmens comprats a funcionaris
Els test originals dels exàmens de la DGT, segons el relata acusatori de Fiscalia, eren obtinguts a través de l’editorial valenciana AEOL. Els administradors d’aquesta empresa els aconseguien, suposadament, subornant als funcionaris de la DGT de Tarragona encarregats de les proves que s’efectuaven a Tortosa i els venien a l’autoescola per 3.000 euros cada fulla. Els responsables del centre d’ensenyament els retallaven i camuflaven els continguts perquè els alumnes no se n’adonessin.
A partir d’aquests arguments, Fiscalia demana per als dos administradors d’AEOL quatre anys i mig de presó i multa de 20 mesos com a acusats de presumptes delictes continuats de suborn. En el cas dels examinadors, al delicte continuat de suborn se li afegeix el de negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics. En total, la petició per ells és també de quatre anys i mig de presó, inhabilitació per a treball o càrrec públic durant quinze anys. Segons Fiscalia, ells eren els responsables de custodiar, traslladar i seleccionar els exàmens que es feien a Tortosa, on també supervisaven la prova.
Trasllats massius d’aspirants xinesos
Un dels examinadors també està acusat de suborn pel qual se li demana una pena de quatre anys. El propietari d’una autoescola de Tarragona, també encausat, li hauria pagat perquè l’examinador intercanviés i manipulés exàmens per fer aprovar els seus alumnes estrangers. L’autoescola hauria cobrat entre 1.000 i 1.500 euros per cada ciutadà xinès que es presentava a l’examen. El responsable d’una autoescola de Gandia i relacionat amb AEOL tenia la funció d’enviar setmanalment aquests aspirants per a superar les proves teòriques. Segons la fiscal, el volum de gent que havien de traslladar des de València va arribar a ser tan elevat, que havien de faltar autobusos. Se l’acusa d’un delicte continuat de suborn pel qual se li demana quatre anys i mig.