La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), competent per a l’enjudiciament a la consellera Natalia Garriga per suposat delicte de desobediència greu i de Josep Mª Jové i el rapitenc Lluís Salvadó per suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació, ha acordat presentar sengles qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb l’adequació a la Constitució i la normativa vigent a la Unió Europea (UE) de diversos articles de la llei d’amnistia.
La sala entén que poden haver estat vulnerats drets constitucionals per falta d’habilitació per a amnistiar, afectació a la limitació de l’acció política, pèrdua en la seguretat jurídica i del principi igualtat davant la llei, i ruptura de la separació de poders i del principi de reserva jurisdiccional. Aixi mateix, considera necessari l’examen del TJUE especialment de les disposicions vigents sobre la lluita contra el frau en els interessos financers de la UE respecte de l’amnistia del delicte de malversació. La tramitació de la causa queda suspensa mentre s’admeten i resolen les qüestions plantejades.
La decisió arriba malgrat que la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar a finals de juny l’aplicació de l’amnistia a tots tres assumint la posició fixada al Tribunal Suprem “en estricta aplicació dels principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica”. Havien de ser jutjats a partir de l’octubre, en un judici de diverses setmanes on la fiscalia demanava 7 anys de presó per a Jové i 6 anys i 3 mesos per a Salvadó per malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre per a Garriga sol·licitava un any d’inhabilitació per desobediència greu.
Resolució feta pública aquest dimarts
El tribunal entén, en la nova resolució feta pública aquest dimarts, que “l’aplicació dels efectes de l’amnistia als delictes de desobediència i prevaricació administrativa no se sotmet a altres condicionants o pressupostos que vagin més enllà del marc temporal de desenvolupament –context del procés independentista català- i del propòsit que hagués guiat als seus responsables, d’afavorir la celebració del referèndum il·legal d’1 d’octubre de 2017”.
No obstant això, indiquen els magistrats, “l’amnistia del delicte de malversació de cabals públics sí que apareix condicionada al fet que no hagi existit propòsit d’enriquiment, si bé la pròpia L.O. 1/2024 disposa que no concorrerà l’enriquiment quan els fons s’hagin dedicat als preparatius del referèndum il·legal d’1 d’octubre de 2017 i els responsables no hagin tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial. S’exclou també de l’amnistia l’activitat malversadora de cabals públics quan de les mateixes resultin afectats els interessos financers de la Unió Europea”.
En essència, el tribunal considera que hi ha preceptes de la llei d’amnistia 1/2024 qüestionables, en relació amb drets i principis que consagra la Constitució de 1978 i amb allò disposat per la UE sobre protecció de la gestió dels cabals públics i persecució de la corrupció amb fons públics.
Per tot això, la sala disposa quatre punts:
1.- Plantejar qüestió d’inconstitucionalitat contra els arts. 1, 3, 4, 11 i Disposició final Segona de la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, per vulneració dels arts. 1.1, 6, 9.1 i 3, 14 i 117.3 de la CE.
2.- Suspendre el curs de les actuacions provisionalment fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la seva admissió. Produïda aquesta, el procés romandrà suspès fins que el Tribunal Constitucional resolgui definitivament la qüestió.
3.- Elevar al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat aquí plantejada, amb remissió d’un testimoniatge dels rotllos principals d’aquesta Sala i de les al·legacions de les parts.
4.- Plantejar qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a partir de les formulacions expressades en el raonament jurídic 6è, mitjançant una resolució separada i articulada de manera autònoma per a la seva remissió a l’Alt Tribunal Europeu.