La transició energètica, amb el model de macroimplantacions de parcs solars i eòlics esperant a les portes de casa arreu del territori, ha estat aquest matí el tema posat damunt la taula pels candidats socialistes a les eleccions del 12 de maig Rosa Maria Ibarra i Carlos Trinchan. La vallenca i cap de llista a la circumscripció alertava sobre les conseqüències del canvi climàtic sobre la població i els processos productius del sector primari, especialment visibles en èpoques de sequera com l’actual. «Cal, per tant, una descarbonització de la nostra vida. No tenim un pla B», admetia Ibarra, que ha defensat la necessitat de protagonitzar «una revolució en tots els aspectes de la vida».
L’aposta socialista passa per «electrificar tots els consums possibles: canviar l’energia del transport i la domèstica per arribar a una electrificació del 80% del conjunt de sectors. El restant 20% ha de ser de gasos líquids renovables. Ara com ara les xifres estan al revés: el 80% són combustibles fòssils i només el 20% és electricitat».
Exposat el marc general, la cap de llista afirmava que «a Catalunya estem a la cua d’energies renovables i en aquesta transició energètica que tant reivindiquem. Estem a la cua en generació, en emmagatzematge, en la distribució, en l’hidrogen verd, en l’aprofitament de residus, en digitalització i gestió intel·ligent… I evidentment estem a la cua en lideratge del govern, que no ha sabut o no ha vologut tirar endavant aquesta revolució que tant necessitem».
Ibarra dibuixava les oportunitats en matèria energètica a les Terres de l’Ebre en un marc en el qual destacava «l’agilització» de les implantacions de renovables ja en tramitació, així com «ajudar als ajuntaments a obtenir-ne compensacions per aconseguir un retorn. És evident que hem d’instal·lar plaques allà on fa sol i vent. Però també ho és que els territoris que generaran més energia han d’obtenir un retorn».
En aquesta línia argumental, Ibarra plantejava «l’impuls de consum de quilòmetre zero perquè suposa un estalvi d’impostos i, per tant, disposar de més oportunitats per a la implantació de noves actuacions productives. També repotenciar els parcs eòlics que ja tenim. És a dir -precisava-, substituir els actuals molins per altres de més potents i disminuir la superfície dels parcs eòlics. Menys molins, menys impacte visual». I alhora ha defensat la posada en marxa de «plantes de biometà per aprofitar els residus orgànics en finalitats energètiques». Tot plegat requereix un esforç en la «identificació d’àrees idònies», segons l’argumentari socialista, que es complementa amb «la creació d’un fons de cooperació local dirigit als municipis productors d’energies renovables lligat a programes de regeneració i rehabilitació de centres urbans i a la posada en marxa d’un Bonus-Verd».
L’abandonament de la Vall de l’Hidrogen Verd
Ibarra no ha volgut deixar passar l’oporunitat per manifestar la necessitat d’incrementar l’aposta per l’hidrogen verd. I per això ha anunciat la voluntat del seu partit de «potenciar l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, així com el Centre de Descarbonització. En aquest punt vull recordar que només el nostre grup parlamentari va ser qui se’l va creure des d’un inici», Dins d’aquest paquet la vallenca ha denunciat la situació en la qual es troba «la implantació de la Vall de l’Hidrogen Verd, que està abandonada pel govern amb una única persona que hi està dedicada, sense NIF i que no té cap tipus d’actuació». Les derivades sobre la temàtica porten els socialistes a prometre la creació «d’una estratègica contra la pobresa energètica».
La «nefasta» gestió dels fons nuclears i dels NextGeneration
La candidata ha reiterat el seu suport, de fet en la condició d’impulsor, de la llei modificada dels fons nuclears («ERC hi va votar fins a cinc vegades en contra»), que «ha de suposar un revulsiu per aquestes comarques per quan tanquin les centrals». Era el moment perquè Trinchan, alcalde de Móra la Nova, digués la seva: «La veritat és que la gestió dels fons per part del govern és bastant nefasta. Una de les potes que té per facilitar inversions als ajuntaments és el tema de la transició energètica» en la producció d’energia destinada als edificis públics, conegut com «els fons de la Quota 23. I els ajuntaments encara no en poden disposar per realitzar aquestes inversions que ens han d’ajudar a realitzar una transició energètica com tots volem».
Trinchan anava més enllà i posava damunt la taula el tractament dels fons NextGeneration. «L’Estat central ja els ha fet arribar a totes les comunitats autònomes de cara a poder finançar actuacions concretes dels ciutadans en matèria energètica. Però malgrat que aquestes línies de subvenció es van iniciar el 2022, encara són molt reduïts els imports que han arribat a usuaris. I cal tenir en compte que si un ciutadà fa accions per reduir fins a un 60% el consum energètic d’un habitatge, pot rebre ajuts de fins a 20.000 euros aproximadament. Són quantitats molt importants per als petits usuaris que dur a terme aquestes inversions, i cal tenir en compte que el 40% de les emissions de CO2 estan originades pel parc immobiliari. Per això és tan important que la gestió sigui àgil. I el govern no ha estat a l’alçada. Ara tot és molt farragós i aquí la Generalitat ha relliscat».
