La CUP ha escollit aquest dijous l’Hospital de Móra d’Ebre per fixar les seues posicions respecte les necessitats sanitàries a les Terres de l’Ebre. Per fer-ho han volgut recordar en quina situació es troben els centres sanitaris de referència. En primer lloc, han criticat que 17 anys després que es posés sobre la taula la necessitat de construir un nou hospital de referència al territori, cap dels partits que han governat la Generalitat, ni Junts, ni PSC ni ERC, «han tingut voluntat real de tirar endavant esta infraestructura bàsica. Ni tan sols els últims pressupostos de la Generalitat a mans d’ERC, l’incloïen». És per això que la CUP, com ja ha fet sempre amb la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre, va traslladar el seu compromís absolut en la construcció del nou hospital.
En segon lloc, els anticapitalistes per veu de la seua cap de llista a les Terres de l’Ebre, Ortésia Cabrera, han manifestat que continuaran treballant per acabar amb el model sanitari de la “sociovergència republicana”. Una estructura públicoprivada que la CUP porta anys denunciant fins i tot a la Fiscalia, com en el cas Innova. I per tal d’acabar amb este model «d’opac i al servei d’interessos privats», la CUP reitera la seva aposta perquè la gestió dels hospitals d’Amposta, Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre, continuen el camí iniciat a l’hospital de Móra d’Ebre i passen a ser gestionats íntegrament pel Departament de Salut i que siga el propi Departament qui en face la gestió directa.
En este sentit, el regidor de la CUP a Flix i número 9 a la llista de la CUP a la demarcació de Tarragona, Mateu Rodés, ha explicat que, si bé l’Hospital de Móra d’Ebre ja depèn del Departament de Salut, moltes de les mancances que arrossegava el centre que dona servei a les comarques de la Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat, encara no s’han revertit. Les llistes d’espera de 40, 50 o 70 dies en moltes especialitats, les mancances administratives, la manca de professionals i la falta d’instal·lacions bàsiques com una UCI, són alguns dels problemes que encara avui s’arrosseguen i acaben obligant a la població que s’ho pot pagar, a trobar solucions per la sanitat privada.
