Ens hem de remuntar a la VIII legislatura del Parlament de Catalunya (2006-2010), i ja estem a la XIII, per trobar estabilitat al govern de la Generalitat, l’última vegada que el govern va durar quatre anys var ser el del president Montilla.
Quan els legisladors van incidir en el fet que la durada màxima d’un govern se situés en quatre anys, no va ser perquè no s’esgoti aquest període, ans al contrari, va ser perquè el mateix era temps suficient per canviar el rumb de l’obra del govern anterior, o bé per continuar la tasca començada si venia d’un procés electoral que ratificava l’acció de l’anterior.
És una anomalia que hi hagi hagut governs tan curts a Catalunya
Per tant, és una anomalia que hi hagi hagut governs tan curts a Catalunya. Anomalia que en res ens ha beneficiat als ciutadans perquè l’elaboració de les lleis, que han de seguir tota la tramitació acaben per no veure la llum per falta de temps, de fet hem batut tots els records a la baixa en quant a legislar, una legislatura sí l’altra també, d’ençà del 2010.
I no solament això, projectes i obres que ja haurien d’estar acabades, que ni s’han iniciat perquè no hi ha hagut pressupostos per a poder-les executar per falta de governs estables. L’exemple més flagrant el tenim en la construcció del nou hospital de les Terres de l’Ebre, que ara tots els partits ho defensen, però que cap govern hi ha posat l’interès necessari per tirar-lo endavant. Ens hem de remuntar a l’últim govern estable en què aquest sí que hi va posar tot el que calia: el projecte funcional acabat i fins i tot encarregat el projecte constructiu, i que el govern posterior d’Artur Mas va tirar per terra amb les retallades.
Des d’aleshores, a les Terres de l’Ebre no s’ha fet cap actuació significativa, ni tan sols el desdoblament de la C-12 (Eix de l’Ebre), per citar un exemple més entre tants, ni amb governs de Junts, ni amb governs d’ERC, ni conjuntament, ni en solitari. Aquí sempre arribem tard o no arribem mai. No és fruit d’una maledicció sinó d’una falta d’empatia total, perquè coses tan senzilles com implementar recursos econòmics, 500.000 € perquè s’aturin més trens com sí que ha fet la Generalitat en altres llocs de Catalunya com Tarragona (2.000.000 €) i Girona (4.000.000 €), aquí ni això. Els ciutadans de l’Ebre ens mereixem el mateix tracte que la resta de ciutadans d’altres territoris de Catalunya.
Així les coses, estem immersos de nou en unes noves eleccions, està a les nostres mans entrebancar de nou amb la mateixa pedra, o bé donar un suport majoritari a aquells que tot i estar a l’oposició han fet una política útil, fins al punt de donar suport al pressupost de la Generalitat, donat que el govern estava en minoria i Catalunya necessitava uns pressupostos, com més aviat millor. La voluntat del PSC aquests anys ha estat a incidir en temes importants pel país, la llàstima és que tot i arribar a acords el govern d’ERC hagi incomplit sistemàticament els seus compromisos, fins i tot ha posat bastons a les rodes perquè lleis aprovades al Parlament de Catalunya no siguin del tot efectives en benefici de la gent, la llei de Fons de Transició Nuclear és un exemple clar d’aquesta manera de fer.
El PSC estem preparats per ser govern i des d’aquest aportarem més al territori. Aquestes eleccions els ebrencs i ebrenques ens hi juguem molt, això va de futur. Un govern fiable, que doni estabilitat i seguretat jurídica, i el PSC ho garantim. Estem disposats a arribar a acords i complir-los, mà estesa com hem fet sempre, ser útils, unir i servir per posar els serveis públics, en primer lloc, per generar prosperitat i cohesió a Catalunya, per això necessitem força per governar.
Francesc Miró
Secretari d’Acció política i món rural PSC Terres de l’Ebre
