La sequera deixa empremta ja en totes les activitats diàries. I el Refugi de Font Ferrera, ubicar al terme municipal de la Sénia i dins de l’àrea del parc natural dels Ports, n’és un exemple. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha hagut d’actuar d’emergència per fer-hi arribar aigua amb un camió cisterna que ha transportat 10.000 litres de cara a garantir el servei. Segons explicava a Ebredigital.cat el concessionari de la guarda del refugi, Moisès Queralt, «la font fa nou mesos que no raja i la pluviometria enguany ha estat de no res, mentre que l’any passat vam sumar poc més de 300 litres», tal com va quedar registrat a l’estació meteorològica de què disposa l’establiment.
Aquesta aportació, finançada des de la federació (que també proporciona assistència en la gestió de les reserves, la difusió i amb la instal·lació de plaques solars), permetrà el funcionament de lavabos, dutxes i cuina de cara a la pròxima temporada d’estiu que té com a pròleg, precisament, la Setmana Santa. Encara que, com en tot a la vida, pendent dels matisos. Perquè Queralt reconeix que el seu refugi de muntanya és un dels desconeguts de Catalunya. «Aquests dies hem tingut prop de 150 visitants. Però sempre depèn molt del temps. Els aficionats a la muntanya miren primer si els de TV3 posen un núvol als Pirineus per buscar després alternatives», reconeix amb ironia. «Som un refugi que funciona pel boca-orella dels usuaris», admet, definint el perfil de clients com «familiar amb mainada». Porta tres anys com a responsable i reconeix que ha hagut de «picar molta pedra» per fer-se conèixer. Amb quaranta places, que intenta deixar-les en no més de 35 per no generar sensació de massificació, disposa d’una agenda d’oferta que es basa en rutes com la dels estels, alternatives per a caminants i per a ciclistes i una ruta a la carta dissenyada pel seu coneixement del terreny. No en va és originari dels Ports.
Un problema que es replicarà a altres refugis del país
Per la seva banda, el vicepresident de la FEEC i cap de l’Àrea de Territori que porta refugis i senders, Josep Casanovas, deeixa clar que si la previsió de pluges continua sota mínims -tot i el repunt assolit amb les darreres pluges, especialment als Pirineus-, «aquest estiu tindrem un greu problema de subministrament d’aigua. Dels 14 refugis guardats amb què comptem, preveiem que n’haurem d’abastir entre sis o set. De fet, aquesta actuació que hem dut a terme a la Sénia, amb un cost de 400 euros de transport per omplir el dipòsit situat davant la placeta del refugi gràcies al fet que l’ajuntament no ens ha cobrat l’aigua per entendre que és un servei públic, també l’estem duent a terme a Montserrat. En aquest cas per mitjà d’helicòpters perquè no hi ha cap altra manera d’arribar-hi».
La federació ha estat previsora i contempla als seus pressupostos el finançament per aquest tipus d’intervencions. Tanmateix, Casanovas admet que el canvi de la tipologia d’usuaris representa també un inconvenient al qual cal fer front amb certa diplomàcia. «L’actual perfil és majoritàriament el d’una persona urbanita que reclama no només aigua sortint d’una aixeta sinó també energia suficient per recarregar els mòbils o les bicicletes elèctriques. I el que s’hauria d’entendre és que nosaltres des de la federació el que hem de garantir és uns mínims perquè funcioni el refugi i garantir-ne els serveis bàsics», apunta, tenint en compte (entre altres) les dificultats de l’orografia per poder-hi traslladar una potència elèctrica pròpia d’una ciutat.
