Per damunt del brogit polític provocat per l’avançament de les eleccions catalanes i la renúncia del govern central a presentar pressupostos enguany, la reunió d’aquest dijous a Amposta entre el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, conjuntament amb la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha obtingut resultats pràctics. Nou mesos després de la primera reunió de la comissió bipartida i de visitar la reposició de sorra a la barra del Trabucador, Ribera ha tornat al delta de l’Ebre amb un ‘Marc d’actuacions prioritàries per al delta de l’Ebre’ sota el braç. Amb aquest nou instrument, el govern espanyol vol calmar els ànims d’alcaldes, regants i entitats que reclamen actuacions immediates davant l’agreujament progressiu dels efectes del canvi climàtic.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha vist com l’Avaluació Ambiental Estratègica del seu Pla de protecció del delta de l’Ebre continua encallada als despatxos i ha posat sobre la taula actuacions complementàries, a mode d’avançament de tot allò que ha d’implementar el Pla de protecció de forma sistematitzada.
La idea era començar a executar les obres abans que es tanquessin els expedients d’atermenament de la costa impulsats pel mateix govern espanyol i que han aixecat polseguera al Delta, si bé una sentència judicial ha acabat posant en entredit la seva validesa. Ajuntaments i propietaris del Delta retreien al govern espanyol que l’actualització de la línia de costa -que amb els anys ha anat retrocedint notòriament- i el domini públic s’efectués abans d’aplicar les mesures per frenar la regressió i la subsidència.
Però l’aparent complexitat del tràmit ambiental continua retardant la posada en marxa d’un pla que es va presentar oficialment al febrer de 2021 i continua sense concreció pràctica sobre el terreny. Així ho ha reconegut la mateixa ministra: “des d’un primer moment, en gran mesura per una visió integral responsable dels actors locals, es va posar de manifest que era molt difícil pensar de fer una avaluació ambiental d’actuacions puntuals al litoral si no es tenia en compte l’avaluació ambiental estratègica del conjunt dels grans ecosistemes que interactuen aquí, el fluvial i el litoral, i la seva incidència en diferents activitats que s’hi desenvolupen”.
Això, ha abundat, suposarà haver d’estudiar diferents alternatives detallades als projectes que es plantegen. Principalment, els moviments de sorres i l’aportació de sediments. Aquests són dos dels eixos principals d’aquest marc complementari. Ribera ha insistit que, un cop finalitzada definitivament la descontaminació de l’embassament de Flix poden començar els assajos d’arrossegament de sediments retinguts, així com la necessitat de treballar plans d’inundació de la zona baixa i “programes de preparació davant el risc de sequera”, per evitar limitacions al regadiu durant aquests episodis.
Reobrir la gola nord
La ministra ha certificat també que es mantindran les actuacions al litoral amb nous moviments de sorres la pròxima tardor per reforçar els espais més fràgils, com el Fangar i el Trabucador, on “es perd de forma constant”. També ha posat sobre la taula l’estudi sobre la reobertura de la coneguda com a “gola nord” de l’Ebre, el braç del riu que antigament desembocava cap a Llevant i que va quedar obstruït entre les illes de Buda i Sant Antoni. La idea és valorar si la reobertura permetria una distribució sedimentària més favorable per ajudar a mantenir la morfologia deltaica.
També s’han incorporat com a actuacions complementàries que s’executaran abans del Pla de protecció la desconstrucció i renaturalització del passeig marítim de l’Arenal, a l’Ampolla, que va quedar greument afectat arran del temporal Gloria i no s’ha recuperat. També la reordenació del frontal marítim del nucli d’Eucaliptus, al terme municipal d’Amposta.
En l’àmbit de la biodiversitat, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha previst també implementar un programa d’erradicació d’espècies invasores del tram final del riu, específicament el caragol maçana i el jacint d’aigua.
També se cedirà la gestió de la finca de Bombita, actualment a càrrec de Costes, a l’organisme autònom de parcs nacionals, que podrà assumir directament o via conveni un projecte per revaloritzar l’espai dins del terme municipal de Deltebre. En aquest context, Ribera ha apostat per la col·laboració i participació dels agents locals en aquest tipus de projectes i en qüestions generals de governança de l’espai natural.