Canvi de govern, gairebé de règim, a Tortosa, debats encesos sobre l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta i la construcció d’un clon en uns terrenys de sorres movedisses (també polítiques), transformacions urbanes iniciades i d’altres anunciades… Tanta agenda en el dia a dia d’una ciutat amb vocació de capital i tan poca presència d’una veu provinent del moviment veïnal que marqui rutes, estratègies, camins. Que es faci sentir. De fet, cal recórrer al passat per poder parlar del present. I en aquest punt la figura de Josep Baubí dona apunts al natural des de la visió dels ciutadans de peu. De professió jubilat, ell va ser durant dos anys president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa (2016 i 2017) i soci fundador, vicepresident i finalment president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric. Tot plegat, 17 anys de curriculum. “Sota el meu punt de vista, la Federació (presidida en l’actualitat per l’empresària Rita Faiges) està absent dels grans temes de ciutat. És impensable que faci ara una roda de premsa per posicionar-se en temes com el centre històric o les millores necessàries al Verge de la Cinta. Jo sempre dic, i que ningú se senti per al·ludit, que Franco va prohibir les associacions de veïns i ara, en democràcia, els polítics intenten controlar-les o manipular-les. I quan dic polítics vull dir tots, de tots els colors. Intenten apaivagar l’existència d’un moviment crític. I jo sempre he cregut que l’essència d’un moviment veïnal és el de ser reivindicatiu. Sempre i amb tothom”.
“Un grup de veïns vam decidir crear l’associació del centre i del nucli històric en veure com el barri estava canviant amb molta celeritat. I amb la Caritat Garcia com a primera presidenta van començar a interlocutar amb les administracions”, recorda. I de les converses i discrepàncies, que n’hi van haver, es va acabant perfilant des del 2004 “el Pla Integral del Nucli Antic i la inversió, a través també de la Llei de Barris, de fins a 50 milions. Els canvis van ser notables, és cert, però s’ha creat un barri de 8 a 15 hores. Al final es va fallar en polítiques per incentivar la construcció, restauració i la rehabilitació d’habitatges, i la gent es va acabar desplaçant al Temple”.
Però el múscul del moviment veïnal era, llavors, molt potent. I es feia sentir a les eleccions, amb ressons que arriben fins a l’actualitat més rabiosa. “La Federació va presentar el 2014 onze propostes consensuades entre totes les associacions veïnals de cara a les eleccions municipals del 2015. I llavors ja vam presentar una millora de l’aparcament de l’Hospital Verge de la Cinta, la construcció d’uns ascensors i escales mecàniques des del Cine Fémina i la creació d’un gran aparcament a Santa Clara. Va ser la Federació, juntament amb el sindicat CATAC, la que va començar a activar el que ha acabat sent un projecte molt similar al que ha presentat ara la Generalitat. Va ser gràcies a aquestes propostes que es va començar a activar tot, per molt que ara alguns s’apuntin el tanto”.
Tota anàlisi ha de venir acompanyada de solucions. I Baubí considera que l’arrel del problema “no és només de les associacions veïnals, sinó de la manca de relleu generacional a molts activitats. I també, és clar, al temor. Si creus que has de reivindicar un tema, l’has de tirar endavant sense manies”, conclou.