El nou espectacle de l’escola artística Feel Dance de Deltebre, ‘Ego Femina’, és un relat de superació femenina, però també la història dels somnis d’uns professionals que no es volen imposar límits ni fronteres. Amb un territori amb poca massa crítica per a tot, i a cavall de l’ombra de Tarragona i Barcelona, l’empenta cultural i artística ebrenca és de medalla d’honor del Congrés. I la presentació aquest passat diumenge a la Lira Ampostina de la segona obra forjada des de la sala de màquines d’aquest projecte educatiu, que acull des del 2017 tant públic en general com futurs professionals multidisciplinaris, és un risc, encara que controlat en aquest cas, perquè ja no comencen del no-res. “La nostra primera producció va ser ‘El Rei Lleó’. La vam estrenar el 2020 amb un elenc tècnic i artístic d’unes 60 persones i ens va deixar molt bon sabor de boca després d’un any i mig de gira. Va tenir més de 5.000 espectadors i ha estat el trampolí per donar-nos a conèixer a les Terres de l’Ebre”, admet Eric Bertomeu, director i professor de l’escola després d’una carrera professional en el món del ball fins als 17 anys. Ara el repte busca pujar un esgraó més en dificultat. “Així com llavors ens inspiràvem en la pel·lícula de Walt Disney, en aquesta proposta tot és nou. ‘Ego Femina’ compta amb un llibret propi creat per Teresa Bo, amb una trentena de persones vinculades al projecte com a cantants, actrius, ballarines, tècnics, dissenyadors i maquilladors”.
La Teresa, de 59 anys, és la responsable del text de l’obra i ha desplaçat l’eix d’iniciar-se com a ballarina fins a entrar dins del capítol d’escriptora. El seu relat, reconeix, té aspectes autobiogràfics. “Jo vaig passar una crisi personal arran d’una malaltia de salut mental, que em va fer abandonar el ball. Amb ajut professional em sento millor i m’animo un dia a sortir a comprar un llibre. I el que em vaig comprar em va servir per inspirar-me. Es tractava de ‘Dones que corren amb llops’, de la psicoanalista estatunidenca Clarissa Pinkola Estés”.
De la lectura va sorgir la necessitat de compartir el relat que anava sorgint al seu cap “fent pinya amb les meves companyes de ball i a poc a poc vaig començar a escriure el que ha acabat sent una història d’empoderament de la dona. L’objectiu és engrescar-la que faci tot allò que la pot fer feliç a través d’una narradora que exposa temàtiques sobre la vida laboral, la conciliació familiar i temes d’actualitat. Els diàlegs van ser fàcils, perquè em van inspirar les converses amb les meves companyes”, deixa anar amb un somriure. A la seva feeina se li suma la direcció musical del Joan Rovira, les coreografies d’Ariadna Gòmez i Rubén Rodríguez, les cantants encapçalades per Ana Chiva, les ballarines del cos de ball de Feel Dance, el vestuari a càrrec de la dissenyadora Eva Humo i amb la caracterització i maquillatge de Cristina Jobs.