El Consell de Direcció del govern a les Terres de l’Ebre d’aquest matí ha viscut pendent de la reunió de l’òrgan de governança dels Fons Nuclears, que se celebrava simultàniament a la seu del Consell Comarcal del Priorat a Falset. El delegat del govern, Albert Salvadó, avançava que la totalitat dels 96 ajuntaments que es troben beneficats pels recursos procedents del retorn de part d’aquest impost al territori «han presentat propostes» per a rebre finançament. «El 85% d’aquests fan referència a projectes d’inversió, que abasten ja el total dels 16 milions i mig d’euros que representaven aquesta primera liquidació dels fons (174-000 euros lineals), que es preveu es realitzi amb tota certesa en el transcurs del que resta de l’any, abans de la liquidació definitiva» en un segon pagament a finals d’aquest 2023 (fins a completar prop de 300.000 euros). El delegat ha reconegut que els criteris d’Intervenció de la Generalitat, «sempre garantistes pel que fa a recursos públics», i la inexistència encara d’un reglament marc aprovat sobre el funcionament de l’òrgan de governança són la causa de l’endarreriment de la transferència dels diners al món local.
«Avui també es preveia portar a aprovació la secretaria tècnica del fons -continuava Salvadó- des d’ara fins al mes de març per poder modular els projectes elegibles per al 2024». Una peça clau que ha de proporcionar expertesa en la gestió i el compliment de la filosofia de la llei (promoció econòmica, generació de llocs de treballs i afavorir la transició energètica) recauria (a proposta de la secretaria d’Empresa i Treball, que té la presidència de l’òrgan) en la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili, en una aposta considerada per Salvadó com una «molt bona notícia» perquè va destinada a «orientar-nos cap a projectes de desenvolupament rural i d’ampliació de les empreses existents ja al territori» amb projectes coincidents amb els objectius, a més a més de les que podrien ser captades de fora.
Salvadó també ha informat sobre l’arranjament d’alguns desajustaments en l’estabilitat normativa que es van arrossegant des de l’aprovació de la nova llei que regula els fons a finals del 2022. En essència, la incorporació a partir de la llei de mesures de l’any vinent a l’òrgan de governança del Consell Comarcal del Montsià (davant de la presència ja del municipi de Sant Jaume d’Enveja), dels consells comarcals de les Garrigues i el Segrià i de la Cambra de Comerç de Lleida (juntament amb les de Tortosa i Reus). Una manera d’acabar de concretar els «serells» oberts durant la convulsa tramitació d’aquesta llei.
