Escriure petits articles amb una certa continuïtat, on pugui compartir allò que m’atrapa o m’apassiona, tant per bé com per mal, amb la intenció de fer-vos còmplices de vibracions, és un repte ben acceptat, .
L’estiu, malgrat que és un temps mandrós, és l’interval de l’any en el qual de més hores disposem i, quan, per unes raons o altres espolsem la mandra, mirem al nostre voltant i hi trobem veritables exquisideses.
Exquisit ha estat i està viure el temps dins d’un parell d’exposicions que es realitzen a Barcelona, l’una al CCCB: SADE, La llibertat o el mal, on som partícips del llegat de revolució i de violència que en totes les seves vessants ens va deixar aquest escriptor. L’altra, al Palau de la Virreina: Permanent Red. JOHN BERGER, la mostra més gran en relació a BERGER, l’home que va trencar tots cànons clàssics d’entendre la realitat i l’art, i fins i tot de nosaltres mateixos. Artista, pensador, poeta, crític, escriptor, cineasta…, ens va ensenyar a mirar, a trobar i a veure significats en tot allò visible.
Retrobar aquestes figures que, de distinta forma, han estat claus per a la cultura de les darreries del s.XX, ha estat el déjà-vu, recuperar-les de forma pública i oberta, ara són al “museu”, semblant però ben diferent a finals dels anys 70, quan el seu pensament, al teatre, al cinema, al llibres recomanats, ens va colpir a tants joves del moment, ajudant-nos a créixer en esperit crític, a discernir valorant i treballant per un món que desitjàvem diferent.
Quan gairebé 50 anys més tard el món és versemblantment distòpic on tots nosaltres som personatges de l’obra Marat Sade de Peter Weiss, som, o visitants aristòcrates, o pacients actors del manicomi de Charenton, on SADE, que hi és reclòs, ha escrit i està dirigint l’obra ‘L’assassinat de Marat’, obra on la relació entre política, poder, sexe i violència són centre d’acció, trama i debat.
Quan gairebé 50 anys més tard les persones haurem de tornar a aprendre a ser capaços d’analitzar que allò que veiem no és res més que el conjunt d’imatges que l’ull crea en mirar i que allò que sabem i allò que creiem ens afecta en el seu significat, recuperar el programa Ways of Seeing de BERGER: la introspecció, la reflexió sobre allò que tenim davant, mirar per veure i ser capaços de posar en evidència, esmenar, tombar, repensar i saber quins dels clixés patrons són els que ens imposen una idea de món, i quins seguiran sorgint des de tots els àmbits dels poders fent-nos creure que són necessaris per avançar. Avançar, expandir: cap a on?
Us escric sobre el sorprenent estiu de déjà-vu amb la traducció directa de l’expressió “ja vist”, extrapolant la condició científica de l’expressió, ja que l’experiència del retrobament és nova per la forma, no per la coneixença ni pel sentit. Faig èmfasi en la plena vigència i necessitat de revisar llegats.
Per a mi repetir lectures ha estat un plaer i, en certa forma, un redescobriment.
El sentit de la intensitat d’observar i sentir retorna amb la mateixa energia de veure i emocionar, que ens porta a créixer com a individus i com a grup.
Agraeixo de debò que hi hagi persones i espais culturals que, en temps capgirats de valors, obrin espais de llum. Tant de bo puguem trobar-nos veient.