Em trobo asseguda a la sorra en plena canícula estival imaginant quin tema d’actualitat podria tractar en la meva segona columna. Passada la ressaca de les eleccions, constituïdes les Corts, queda pendent de resoldre la presidència del govern i els possibles pactes per aconseguir-la, sense oblidar el fantasma de noves eleccions… Quina mandra! Per sort, sembla que l’agost tot ho atenua.
Sent de tanta transcendència, és com si el calendari, les temperatures o un mixt entre els dos diluïssin els temes que feia uns dies ens treien la son. I em ve al cap la necessitat de descans. Descans diari, setmanal, trimestral i fins i tot anual: les vacances.
Són les vacances un dret de les societats modernes? Definitivament, sí. I és que els que tenim certa edat, si pensem quines eren les vacances dels nostres pares i pròpiament les de la nostra infància, estarem d’acord que les coses han canviat molt. Molts dels nostres pares simplement no feien vacances, sempre tenien feina, descansaven poc, i com a molt, feien sortidetes properes i no massa sofisticades.
I els xiquets? Bicicletes, piscina, jugar al carrer i sortida amb un sis-cents a La Ràpita. A la tornada, pollastre a l’ast amb patates fregides i de nou al carrer fins tard. Llavors els estius eren llargs
I els xiquets? Bicicletes, piscina, jugar al carrer i sortida amb un sis-cents a La Ràpita. A la tornada, pollastre a l’ast amb patates fregides i de nou al carrer fins tard. Llavors els estius eren llargs. Pobrets nens moderns: casals, caus, activitats que, per molt estimulants i meravelloses que siguin, fan que segueixin sotmesos a horaris, normes i activitats vàries. D’alguna manera, els estem entrenant ja per a la vida adulta.
Llavors, com han de ser les vacances? Hi ha qui gaudeix de vacances amb destins exòtics, viatges llunyans, sovint amb incomoditats, i agendes farcides d’activitats, horaris estrictes i poc descans. Altres opten per estades més relaxades, on la lectura, una bona migdiada, no tenir precisament horaris i trencar la rutina formin precisament l’anhelat descans.
Està demostrat que les vacances tenen efectes beneficiosos per a la salut. El descans, el trencament d’activitats rutinàries, sovint estressants, modifica els nivells de neurotransmissors i pot millorar malalties cardiovasculars i trastorns d’ansietat. Per altra banda, a nivell laboral, les vacances milloren la creativitat i productivitat del treballador. Per què creieu que es van inventar?
És un error deixar les nostres vides sotmeses a un nivell d’estrès excessiu, gens saludable, amb l’esperança de descansar el cap de setmana o durant les vacances
És un error deixar les nostres vides sotmeses a un nivell d’estrès excessiu, gens saludable, amb l’esperança de descansar el cap de setmana o durant les vacances. Si es pogués, s’hauria d’acumular el descans amb un reservori i anar alliberant petites dosis al dia, quasi diria en infusió continua. Tant esperar les vacances, i a la setmana de la tornada, sembla que tot segueixi igual, i amb el ritme frenètic del dia a dia, les vacances passades són això: un interludi, un parèntesi enmig d’un món accelerat.
D’aquí neixen els moviments slow, entesos com una filosofia que fuig de la immediatesa, recuperant el control del temps, assaborint i gaudint de la vida i tornant al gust per les coses simples. Crec que ja no en sabem d’anar lents. Avui en dia es premia tot el contrari. Com més ràpid millor, com més estrambòtic i sofisticat millor, encara que es perdi qualitat i autenticitat.
Així que reivindico descans, entès com fer activitats que et puguin omplir, i de vegades, només mandrejar, gandulejar o ronsejar. Jo ho veig com deixar la ment en blanc; pobretes neurones, enmig de tanta sinapsi, estirar-se segur que els hi escau la mar de bé. La nostra salut neuronal és la que tot ho domina.
Per últim, em venen al cap els qui parlen de depressió després de les vacances. Els avorreixo, són poc solidaris amb els que no tenen feina, ni recursos per poder-les fer. Sí, les vacances també són de societats riques. Ui, crec que de tant reivindicar el descans, m’he fatigat…Buf, m’estiro i torno a una de les meves activitats preferides durant les vacances: perfilar el contorn de les aigües tranquil·les de la Punta de la banya. Així sí.