El Departament de Territori estén el programa Arrelament, que persegueix la fixació de població, l’equitat territorial la igualtat d’oportunitats, als 12 municipis de la comarca de la Terra Alta. Així ho han explicat avui el director general d’Estratègia Territorial, Joan Masferrer, i el director dels serveis territorials del Departament a les Terres de l’Ebre, Miguel Alonso Cruelles, als representants dels ajuntaments i a la presidenta en funcions del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà.
El programa Arrelament posa el focus en els 16 sistemes urbans catalans que han registrat una pèrdua sostinguda de població entre els anys 2001 i 2022. Agrupen 121 municipis i actualment sumen 83.636 habitants. La gran majoria són petits municipis, de menys de 1.000 veïns, localitzats en les àrees més rurals del país.
El 2021, el Departament de Territori va posar en marxa una prova pilot en el sistema urbà de les Garrigues Altes per identificar els àmbits d’actuació que resultaven prioritaris a l’hora d’intentar revertir la tendència a la pèrdua poblacional i impulsar accions concretes, a petita escala, per donar-hi resposta. Aquesta prova pilot ha esdevingut el programa Arrelament, que ara s’estén al sistema urbà de Gandesa, a la Terra Alta, i abans de finals d’any arribarà al sistema d’Organyà. En tots els casos, el programa té una durada de tres anys per desenvolupar totes les fases.
Habitatge, feina, mobilitat i paisatge: els pilars de l’Arrelament
El sistema urbà de Gandesa suma 74.304 hectàrees de superfície i 12 municipis, amb uns 11.400 residents repartits entre Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs i la capital comarcal, Gandesa. Des de l’any 2010, la tendència ha estat la reducció esglaonada de la seva població.
Per intentar revertir aquesta dinàmica, el programa Arrelament preveu una despesa aproximada de 245.000 euros enguany, per a les dues fases de desplegament. La primera abasta els estudis de diagnòstic en les diverses matèries que són els pilars per a la fixació de població:
- Accés a l’habitatge: necessitat de sòl públic, rehabilitació del patrimoni públic, detecció de necessitats actuals d’habitatge i localització de pisos buits.
- Activitat econòmica: mancances de sòl o possible rehabilitació d’immobles públics per ubicar-hi noves activitats.
- Paisatge urbà: detecció d’actuacions de millora en espais públics i edificis per posar en valor el patrimoni construït.
- Ordenació dels espais oberts: diagnosi de la capacitat per acollir activitats i de les necessitats d’ordenació del sòl no urbanitzable.
- Revisió del planejament urbanístic: per adequar-lo a les necessitats actuals.
- Mobilitat i accessibilitat: estat de les infraestructures, del sistema de transport públic i de la xarxa de telecomunicacions.
Un cop recollides les conclusions, s’executaran les actuacions que se’n derivin, com pot ser la rehabilitació d’edificis per destinar-los a habitatge públic o a activitat econòmica; la millora de la trama urbana i de places i carrers per revitalitzar els nuclis antics, o millores de la connectivitat amb la capital de comarca.