La Plataforma per a un nou hospital va remetre a inicis de juny a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en qualitat d’organisme de conca, un qüestionari amb diverses preguntes vinculades a la cessió dels terrenys adquirits per l’Ajuntament de Tortosa per a la ubicació del nou hospital de les Terres de l’Ebre. La intenció era determinar la seva inundabilitat i els inconvenients que això podria aixecar sobre el projecte. Però a l’espera de la contesta per part de la CHE, la resposta final feta arribar des de l’ACA al moviment social (el podeu veure integre al final de l’article) “no ens aclareix res”, segons admet el portaveu de la plataforma, Sisco Lahosa. “Vam reclamar aquesta informació als dos organismes davant la confusió que hi havia, i encara hi ha. Des de l’ajuntament se’ns deia que ja estava tot fet. I des del departament de Salut se’ns argumentava que encara no els hi havien traspassat la titularitat dels terrenys” adquirits al seu dia pel consistori “perquè faltava un informe sobre la inundabilitat dels terrenys”. Davant d’aquesta sèrie d’incògnites “vam adreçar a l’ACA set preguntes relacionades amb aquestes qüestions. I la veritat és que no acabem de saber si la seva voluntat és la de parlar clar o no”.
Tanmateix, el document remès des de l’ACA és taxatiu en alguns punts. En primer lloc, nega haver rebut cap petició de la CHE perquè elabori un informe sobre la inundabilitat dels terrenys adquirits per la llavors alcaldessa Meritxell Roigé. I deixa clar que “no hi ha cap informe que certifiqui” que l’actual CAP de Roquetes (situat a uns 500 metres d’on es preveu aixecar el nou centre hospitalari) “no està situat en zona inundable”.
En aquest punt clau és on l’ACA es mou en el terreny de la incertesa. La plataforma els qüestiona sobre si, de cara a valorar la idoneïtat dels terrenys respecte a la possible inundabilitat, és preceptiu un informe d’algunes de les dues administracions. I la resposta és que “no sempre, ja que depèn de múltiples factors: ubicació relativa respecte als rius o lleres més properes, topografia dels terrenys, qualificació del sòl, usos existents, tipus d’expedient que s’estigui tramitant, etc”. En tot cas deixa caure que els informes serien preceptius i no “vinculants”, si bé “la valoració de l’informe correspon a l’ens que tramita”. De fet, ni tan sols pot determinar sobre quin és l’organisme al qual s’ha de fer la petició d’informe d’inundabilitat per part de l’ajuntament perquè “depèn de la tramitació que s’estigui duent a terme, i de la legislació que s’apliqui (…) L’instructor de l’expedient pot demanar-ho a tots dos simultàniament. L’article 25.4 del TRLLA es refereix a l’organisme de conca (CHE), i l’article 8.5 del DL 3/2003 es refereix a l’ACA”.
La incertesa administrativa continua vigent després de les respostes genèriques de l’ACA. Potser perquè aquesta via escollida per la plataforma no és la millor manera per moure peces que es troben dins del joc de les voluntats polítiques. Per això Lahosa avança que “ja hem demanat una entrevista amb el nou alcalde, Jordi Jordan, i la gerent del departament de Salut a les Terres de l’Ebre, perquè se’ns informi de la situació actual”. És a dir, i fins que ningú no digui el contrari, la necessitat per part del consistori de modificar de manera puntual el POUM per poder fer encabir el centre hospitalari dins dels nous terrenys adquirits. Aquesta és la veritable condició clau perquè la Generalitat pugui acceptar-ne posteriorment la recepció. I el procés no és senzill ni ràpid.
Consulteu el document íntegre amb les preguntes de la plataforma i les respostes de l’ACA: Resposta_MFranch