L’acord entre ERC i PSC anunciat aquest dimecres ha desencallat l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per enguany i ha donat peu a la necessitat dels republicans d’explicar els detalls d’uns comptes salvats a la pròrroga i amb uns socis que rememoren el tripartit. Aquesta ha estat la feina de Maria Jesús Viña, diputada al Parlament, i Norma Pujol, diputada al Congrés i secretària general de la Federació de l’Ebre, en roda de premsa convocada aquesta tarda. Més enllà de la lògica satisfacció per salvar un partit que ha necessitat remuntada, la flixenca assenyalava que els pressupostos “tenen com a principals eixos l’escut social, la prosperitat compartida i la transició verda”. El concepte general i que ajuda a resumir-ne les virtuts en clau de país ve marcat pel “reforç de l’Estat del Benestar, amb importants inversions en salut, cultura i drets socials”. El missatge polític passa per fer d’ERC un partit útil, “capaç de parlar amb tothom, de recosir i de crear consensos amplis. Som la força central”. I finalment, ja en clau territorial, “aquests pressupostos augmenten molt la inversió a les Terres de l’Ebre respecte als anteriors”. Tot plegat, segons ha remarcat Pujol, els converteixen en “els més expansius de la història perquè superen els 41.000 milions d’euros, 3.800 més que els del 2022”.
Les dades que serveixen per donar contingut a l’enunciat parlen d’una inversió de 1.200 milions d’euros en Salut, que ajuda a consolidar 4.370 professionals d’aquest àmbit, així com les partides destinades a fer el mateix amb 6.800 professionals en Educació. Alhora, detallava Pujol, “s’incrementen les prestacions socials a més de 100.000 famílies, es redueixen en un 50% les llistes d’espera de la llei de Dependència, augmentem en un 27% el pressupost de Feminisme i Igualtat per a fer front a les violències masclistes, accelerem l’autoconsum energètic domèstic i industrial, posem en marxa l’energètica pública i també 680 milions d’euros per executar el Pacte Nacional per a la Indústria”.
Inversió a les Terres de l’Ebre
Ja en visió estrictament ebrenca, Viña xifrava la inversió prevista en “56 milions d’euros, un increment molt notable respecte els pressupostos del 2022 i també comparat amb el viscut a la resta de territoris”. Salut (amb ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta i la inclusió de 500.000 euros per la redacció del pla funcional del futur centre de referència, a més de partides destinades als hospitals de Jesús i de Móra d’Ebre), protecció del Delta, infraestructures de rec com el Xerta-Sénia i la transformació en tres carrils de la C-12. Un element que grinyola amb les declaracions efectuades pel director territorial de Territori, Miquel Alonso, segons les quals es busca “repensar” el projecte original. No era moment, però, per buscar precisions que aniran veient la llum a partir de demà. “Estem orgullosos d’aquests pressupostos que hem aconseguit. De poder continuar treballant per a millorar el benestar i per ser útils a la gent i al territori”, exclamava Viña.
Fons nuclears
La fumata blanca aplana també l’arribada dels fons nuclears. Ara bé, en aquest capítol encara per escriure Viña recordava que comptar amb els pressupostos no és l’única condició per poder-los posar en marxa. “Sabeu que el PSC i Junts volen tornar a modificar la llei. Des d’ERC tornem a demanar que facin el que hagin de fer, però que ho facin ràpidament i deixin de trastejar els fons, per poder fer el que sempre hem volgut des d’ERC, revertir el tancament de les nuclears”.