La primavera d’aquest nou any marcarà una abans i un després en la reindustrialització de les Terres de l’Ebre. Dins d’aquest primer semestre, i amb la mirada posada al mes d’abril, es produirà la inauguració de la macro-planta industrial que la multinacional Kronospan està acabant de construir al polígon Catalunya Sud. Una actuació sense precedents al territori que, en poc més d’un any, està transformant unes terres ermes, d’herbes i matolls, en un gran complex industrial que naix al sud d’Europa, al bell mig del corredor del mediterrani.
Un terme (corredor mediterrani) que ens recorda a dèficit d’infraestructures ferroviàries, i que ara també es reclama amb urgència des del polígon Catalunya Sud. Kronospan ja té una reserva d’espai, i espera que li arribe la via del tren per doblar la inversió. Assistim, per tant, al punt d’inflexió del que podria ser, finalment, la gran estació de mercaderies -durant dècades reivindicada, però des de fa temps, oblidada-, i un enclavament industrial de primer ordre que situaria el territori al mapa mundial de la gran indústria, amb la creació de milers de llocs de treball. Des que Eurodisney o la Petroquímica van mirar terrenys al territori, mai com ara han existit els fonaments reals per tenir una segona oportunitat.
“Generarem un trànsit de més d’un centenar de camions diaris: 70 d’entrada i 40 de sortida”
Visitem el complex acompanyats del director de les obres, el burgalès Pedro Garcia. Ens mostra un plànol, per situar-nos, i recorrem el recinte amb cotxe les llargues distàncies que hi ha. Tot sembla més gran i gegant que vist a distància, i és que bona part de les obres s’han fet excavant entre deu i vint metres el terra, per així equilibrar un terreny format per talussos irregulars. I ja d’entrada ens sorprèn amb dos dades: “aquí s’acabarà produint, cada dia, un milió i mig de metres cúbics de taulers de fusta”, els quals hauran de ser transportats, “per un trànsit de setanta camions que portaran la matèria primera, i per uns altres quaranta que l’exportaran”.
#KronospanTortosa despide el año 2022 con la mayor parte de su camino recorrido y la mirada puesta en el futuro.#Tortosa #Tarragona #Cataluña #PoloIndustrial #TerresdelEbre #inversión #innovación #empleo #talento #CrecimientoEconómico #MaderaReciclada pic.twitter.com/XvgYl8fFIj
— Kronospan España (@Kronospan_es) December 27, 2022
Tot és gegant. Durant el recorregut topem amb uns camions “que no poden circular per carretera, i als que, per la seua articulació, anomenem ‘lagartos’”. També són de grans dimensions els sils d’emmagatzematge, les grues, i una llarga assecadora central. Però el que més sorprèn és la interminable cadena de producció, que uneix de punta a punta els pavellons per on es construiran els plafons de fusta. És mig matí, i tot és net al seu interior. Tot sembla ja a punt d’arrencar, tret de la sala de control, on només trobem uns ordinadors instal·lats, però encara tancats.
Tota la actuació s’escampa en una extensió de dos-cents cinquanta mil metres quadrats (25 hectàrees). En altres paraules: d’una tacada, el polígon Catalunya Sud -el que tenia les parcel·les disponibles més grans de Catalunya, com pregonava l’INCASOL-, ha quedat pràcticament ocupat. Com ja tothom sap, perquè són les dades que s’han repetit en rodes i notes de premsa, l’empresa inverteix 180 milions d’euros, per crear el mateix nombre de llocs de treball, i fins a un miler d’indirectes.
“L’anglès és la llengua més comuna al complex. Hi ha ‘especialistes’ de moltes nacionalitats, com un centenar de xecs”
Quan passem pel menjador, el director de les obres en comenta que la llengua més usada és l’anglès. Això passa perquè durant el període de construcció acudeixen “especialistes” dels països on Kronospan ja ha construït altres complexes industrials. I si els alemanys han destacat en construir “la zona dels motors”, són ells els que també fan la de Tortosa. I el mateix amb “la colònia de cent txecs que hi ha”, o la dels polonesos, portuguesos i altres nacionalitats. Cal recordar que aquesta multinacional d’origen austríac, amb seu a Xipre, té també “unes cinquanta plantes arreu del món, principalment a Europa”. Parlem, per tant, d’un referent mundial d’aquest sector: els taulers de fusta construïts amb matèria primera reciclada. I descrita com a “ecològica” per un organisme de Califòrnia, segons s’explica a la pàgina web.
Pedro Garcia és sempre el director de la construcció de noves plantes. Probablement perquè té l’experiència de Burgos, la seua ciutat, on la multinacional té les altres dos plantes a l’estat espanyol, “més menudes que la de Tortosa”, comenta. I amb una altra diferència: a Burgos, un acord entre l’Estat, la comunitat autònoma i Kronospan, ha permès que ja estigue en construcció un ramal ferroviari. “I a Burgos és molt més complicat, perquè cal salvar un aqüeducte… Mentre que aquí l’estació de tren està a uns centenars de metres i tot és pla”, apunta.
“Quan estigue construït el ramal ferroviari es doblarà la inversió per arribar als 400ME i a la possible creació de dos mil llocs de treball entre directes i indirectes”
El comentari ve al cas perquè tot just passem per la zona de càrrega on, a més d’espai per a camions, també hi ha una reserva d’espai perquè allí mateix hi arribe un ramal ferroviari, des de l’estació de Tortosa-l’Aldea. Alcem la mirada i la veiem uns centenars de metres més enllà, i no podem evitar en pesar qui s’ocuparà de què aquesta connexió ferroviària sigue una realitat com més aviat millor. I és que Kronospan està disposada i preparada per doblar la inversió, i arribar així als 400 ME, als quatre-cents llocs de treball, i als dos mil indirectes. Un apunt: durant el pic de la construcció de l’obra, el passat més d’agost, hi havia 700 persones treballant.
Ofertes de faena
A l’espera del que pugui anar passant als despatxos (Ministeri, Generalitat, ADIF, Infraestructures, Renfe…), Kronospan continua recollint currículums de tota classe de perfils. Com a sistema principal fa servir una pàgina a LinkedIn (https://kronospan-candidate.talent-soft.com/homepage.aspx?LCID=3082), en la qual qualsevol persona es pot inscriure. Però també hi ha una caseta presencial a peu d’obra on es poden portar els currículums, amb la garantia que tots seran atesos i rebran resposta. “Rebem una quinzena de currículums diaris i continuem oberts a més contractacions”, explica el directiu.
“Diverses empreses ebrenques -grues Romaní, grues Caballé o Servidel- ja estan treballant… I molts bars de l’Aldea s’omplen a l’hora del dinar”
I és que l’economia de proximitat no espera. Durant el recorregut observem que ja hi ha força empreses proveïdores ebrenques. “Tenim a totes les grues, grups electrògens i màquines industrials ocupades, i hem hagut d’acudir a l’àrea de Tarragona perquè no n’hi havia més”, comenta Pedro Garcia. I és que, certament, abunden les grues d’empreses d’Amposta com Romaní i Caballé, o Ribera d’Ebre, de Mora la Nova. També hi ha operaris de SERVIDEL, de Deltebre, l’empresa que va fer la nau de Saika Pack.
Després de tres dècades en les quals les notícies industrials han relatat el progressiu tancament d’empreses emblemàtiques (Imssa-Tamsa, Mai, Antaix, Indústries Fabra, Indo, Cementos del Mar, i Erkímia la última), aquest canvi de paradigma, probablement costa d’assumir. “Hem contractat també empreses de netejar del territori. De fet, creiem que la nostra presència serà molt enriquidora per aquesta zona, perquè igual et trobes els bars i restaurants de l’Aldea completament plens, que omplien cases i habitatges buides arreu dels pobles dels voltants, o bé ens dirigim a fer compres a tota mena de comerços i empreses de Tortosa per qualsevol mena de necessitat”, comenta Garcia.
“En l’any que han durat les obres no s’ha produït cap accident greu”
Acabem la visita on hi ha les portes d’accés (recorden els accessos del camp del Barça, per Travessera de les Corts), i un centre mèdic, on una infermera fa guàrdia de forma permanent. “Fins ara no hem de lamentar cap accident greu”, conclou satisfet Pedro Garcia, al tancar la gravació del reportatge que s’emetrà dimecres a les 22 hores a CANAL TE en l’arrencada, de l’any 2023, del programa El Mirador d’Economia, que es dedicarà íntegrament a conèixer el nou referent de la reindustrialització del territori.
Una empresa que té com a un dels principals clients a IKEA, i que, a partir d’un material propi (el seu eslògan és “transformem fusta en innovació per dissenyar llars i mobles, líders en economia circular”), crear taulers de fusta de tota mena de mides i textures, que després utilitzen les indústries del sector del moble i la construcció, amb múltiples aplicacions i disseny. Des de parets d’edificis i cases, a enciameres de cuina, passant per tota classe d’elements de decoració (https://kronospan.com/es_ES).