Més quaranta persones vinculades amb el territori -unes en representació d’entitats i empreses, i d’altres a títol individual-, van participar el passat divendres 16 de desembre d’una nova sessió organitzada per l’organització Think Tank Terres de l’Ebre, el laboratori d’idees que el passat mes d’abril es va presentar a Tortosa i va posar sobre la taula la possibilitat d’implementar a la tegió de l’Ebre “l’agenda compartida” i posar en marxa un “pla d’atracció de talent”, per aconseguir un nou model de desenvolupament realment sostenible.
La trobada es va fer a les instal·lacions del Fab Lab Terres de l’Ebre creat per l’ajuntament d’Amposta, un altre projecte nou que, com també els organitzadors, crea espai perquè actuï com a laboratori d’idees. I amb el valor singular que, qui ho impulsa, és la societat civil, i no una organització institucional i política, com ha estat la tònica de les últimes dècades en la construcció d’un territori amb només vint anys de trajectòria.
La sessió, de dues hores, va estar dedicada a identificar quines són “les barreres” que frenen l’arribada o creixement del talent, i a proposar també accions concretes per a superar-les. De barreres els assistents (uns presencials, i altres en línia), en van assenyalar una vintena, les quals s’anotaven a una pissarra. I de solucions, les més rellevants van ser “fomentar un pla de teletreball”, “desenvolupar una plataforma on es pugui recollir informació sobre les oportunitats laborals de les TE”, i elaborar estudis per conèixer “de forma rigorosa la realitat laboral del territori”, ponderant aspectes com els salaris i el cost de la vida.
Una idea també molt present va ser, dur a terme “un mapatge del talent de les Terres de l’Ebre” que està fora del territori, fruit de la diàspora ebrenca dels últims anys. Val a dir que, en la introducció de la sessió, el periodista Dani Gutiérrez va presentar el projecte “Ebrencs pel món”, en el qual té identificats més de 350 ebrencs que viuen i treballen als cinc continents, i que ara vol entrevistar, per a una futura sèrie de televisió.
Les barreres
Els serveis tècnics responsables de recollir totes les aportacions fetes en aquesta nova sessió del Think Tank Terres de l’Ebre, han agrupat en cinc àmbits les barreres que els assistents van identificar, com els principals problemes perquè el talent torne al territori, o bé pugue reeixir. En primer lloc, “la dificultat que té el forà per integrar-se”, a la realitat social i laboral del territori. Perquè no hi ha xarxes d’informació creades, i també per “una cultura” i un “caràcter” al que li fa falta ser més oberts.
En la mateixa línia també es va identificar com una qüestió a millorar, l’excessiva valorització, no de les tradicions, però si del tradicionalisme exagerat. No es va dir en aquestes paraules, però es va demanar una major “professionalització d’alguns serveis i oficis, que dificulta atreure determinats perfils professionals i resta competitivitat al territori”. I no va faltar també, com a barreres, les infraestructures, “enteses des d’un punt de vista ampli, que inclouria tant l’accés a l’habitatge com l’accés a una bona connexió a internet o a la xarxa ferroviària”.
La llista es va completar fent constar que hi ha “absència d’una bona connexió entre l’àmbit educatiu i l’empresarial”. I tot plegat va conduir a una conclusió: “és necessari tenir un pla d’atracció de talent conjunt per a les Terres de l’Ebre”, però que no sigue uniforme, sinó “que tingui en compte les singularitats dels diferents territoris per no acabar fent un pla només a mida del Baix Ebre i el Montsià”.
Els participants
L’ajuntament d’Amposta constava com el primer participant -havia cedit les instal·lacions-, i l’alcalde Adam Tomàs va fer la presentació. Tot seguit va donar la paraula a Matilde Villarroya, l’economista i professora universitària que ha passat a gestora hospitalària, després d’haver estat un alt càrrec del Govern de la Generalitat els últims anys. És l’ànima d’un grup que també integra a l’empresari ampostí Joan Esteller, el politòleg Àngel Mesado, o el bioquímic Pere Estupinyà, entre d’altres (https://www.thinktankte.cat/).
Era inaudita i insòlita, però, la barreja de participants. Hi era des del CENFIM de la Sénia, al grup Balfegó, passant per empreses com Captio, Saica Pack, Eurecat, o Palomo Assessors, passant per l’IDECE, l’IRTA, instituts de secundària i representants dels quatre consells comarcals. O l’entitat Diàspora Ebrenca i un despatx d’arquitectura, per citar només algun exemple. Certament, a més del renaixement industrial, sembla que també alguna cosa està començant a moure’s en l’àmbit social de les Terres de l’Ebre, impulsat en bona part per ebrencs que estan fora i que, després de l’experiència de la pandèmia, veuen avantatges de tornar al territori, si aquest comença a pensar en crear la condicions necessàries per a facilitar-ho.
