El director territorial d’Empresa i Ocupació, Adam Tomàs, practicava aquest dilluns l’art de l’esgrima política durant l’espai d’entrevista al Canal Terres de l’Ebre, conduïda pel periodista Josep Pitarch i monopolitzada per la pretensió socialista de modificar els anomenats Fons de Transició Nuclears al Parlament aquesta mateixa setmana. I algunes de les seves respostes tenen el caràcter d’estocada cap a l’oposició. N’hi ha dues que destaquen i una tercera que apunta directament al cor, és a dir, l’alteració dels criteris de governança de l’organisme encarregat de la gestió dels recursos per deixar-lo en mans dels ajuntaments d’Ascó i Vandellòs en comptes de tècnics del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Tot apunta que l’alteració del seu articulat, tal com preveu la proposta del PSC, és el punt clau que pot ajornar almenys un any l’entrada en vigor dels fons, perquè obligaria a refer la tramitació que en regula el consell directiu.
“Crítiques perquè el 80% de l’impost recaptat se’n va a Barcelona? Durant tots aquests anys hi ha anat el 100%. Cap altre partit s’ha fet amb cap tant per cent”
La primera finta apuntava al PSC i al seu discurs segons el qual amb la proposta del govern català el 80% del recaptat per l’impost aniria a Barcelona: “Però és que durant tots aquests anys han anat a Barcelona el 100% dels recursos”, esmenava amb veu tranqui-la. “Ha estat ERC l’únic partit que ho ha aconseguit. Cap d’altre partit s’ha fet amb cap tant per cent. I vull fer valdre la constància i perseverança de Lluís Salvadó des del departament d’Economia i Hisenda per fer que s’aprovés i acceptés aquest 20%. Si algú del PSC pot convèncer el PSOE perquè aporti l’Estat aporti els mateixos recursos que la Generalitat, xampany i pastes. Però el que ha obtingut aquest govern s’ha d’aprofitar”.
“Irene Negre es podia haver queixat quan Junts estava al Govern i ajudava en l’elaboració del reglament del fons”
La segona tenia com a objectiu la diputada de Junts, Irene Negre. La representant ebrenca al Parlament va anunciar que el seu grup farà costat a la proposta socialista, acusant ERC de fabricar “un relat enganyós” perquè en un primer moment va negar la possibilitat d’introduir esmenes i lamentant que només es destini al territori el 20%. “El fons es va treballar amb Junts al govern de la Generalitat. Aquestes declaracions les podia haver fet en aquell moment. I si pensava que el seu repartiment era millor fer-lo des dels ajuntaments abans que des de la Generalitat, també”. En aquest punt Tomàs afirmava que dins de la taula que configurava el fons hi havia representants de Junts, “tant de l’IDECE com del conseller d’Economia”, per llavors Jaume Giró. “Són aquestes declaracions, en funció d’on estàs, les que fan pensar que es vulgui buscar una repartidora. I nosaltres volem allunyar-nos d’aquest sistema que durant tants anys ha hagut de patir el territori”.
“Ens asseurem i negociarem amb qui calgui, perquè també som conscients de la situació que hi ha”
I entrant ja al nucli del debat, Tomàs deixava clar que durant el temps de tramitació de la proposta socialista (prop de dues setmanes abans de la votació definitiva al Parlament la segona setmana de desembre) “farem tot el possible per mantenir vius els fons de cara al 2023. I per aconseguir-ho ens asseurem i negociarem amb qui calgui, perquè també som conscients de la situació que hi ha”. Bàsicament, la minoria a la cambra. Però alhora ha afirmat que la “voluntat d’arribar a consensos no ha de desvirtuar el motiu pel qual va ser creat el fons: donar una sortida als municipis que han estat a l’ombra de les centrals nuclears en els 10 anys vinents”, període aproximat de vida útil de les instal·lacions si no hi ha esmena des del govern central.
“Durant els períodes d’al·legacions en la tramitació del reglament del fons el PSC no en va presentar ni una”
Tomàs acusava el PSC de “falta de respecte al territori per la manera com es presenta” la seva proposta parlamentària. De fet, ha recordat que durant els períodes d’al·legacions oberts en el passat davant de cada pas que s’anava donant en la tramitació del reglament no en van presentar ni una i ha lamentat “l’impacte que podria suposar en el calendari aquesta proposició del PSC tot just quan ho tenim tot enllestit”. I després, pel contingut. En primer lloc, perquè la seva intenció d’ampliar el radi de municipis beneficiats de 20 fins als 30 quilòmetres comporta que passin de tenir un àmbit de discriminació positiva de 46 municipis a 108, entre ells Reus i Vila-seca. Dues localitats “que no sembla que puguin necessitar ajudes per generar creixement econòmic”. El també alcalde d’Amposta apuntava, en aquesta línia, que el reglament ja preveu que el seu consell directiu pugui aprovar destinar part dels diners a poblacions situades fora del seu àmbit “si els projectes presentats tenen un caràcter estratègic”.
“Quin sentit té que la Generalitat recapti un impost que, per primer cop es retornarà en part al territori afectat i no es destinarà arreu del país, per què al final siguin dos ajuntaments els que decideixin com es reparteix?”
Com un component més del que considera com a “discurs populista”, Tomàs denunciava la incongruència que des del PSC es vulgui deixar l’òrgan de gestió dels fons en mans de només dos ajuntaments, el d’Ascó i Vandellòs. Ambdós passarien a ocupar la presidència, en comptes de tècnics del departament d’Empresa i Treball. “Quin sentit té que la Generalitat recapti un impost que, per primer cop es retornarà en part al territori afectat i no es destinarà arreu del país, per què al final siguin dos ajuntaments els que decideixin com es reparteix? Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs hauran de ser els que decideixin els fons nuclears que pot rebre la Fatarella? Ho ha de fer algú amb una visió més global, de conjunt, i qui millor que el departament d’Empresa i Treball a través d’ACCIÓ, que és la manera com gestionar futures implantacions empresarials i que pot combinar els seus propis recursos amb els provinents de l’impost per fer més atractiva l’operació. Els inversors tracten amb la Generalitat, que és qui pot donar atorgar subvencions com les que van permetre les ampliacions o implantacions de Freshlym, Balfegó o Florette”. I precisament ara, la gestió dels fons són una de les poques oportunitats que resten per convèncer ERCROS a no fugir amb nocturnitat i traïdoria de Flix. “Necessitem disposar d’aquests recursos l’any vinent. Ja estem en negociacions amb diferents empreses i hem posat sobre la taula la disponibilitat d’aquests 24 milions d’euros. Si ara no els tenim, generarà inseguretat per a totes les que ja han mostrat interès a implantar-se”, reblava.