Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries preparen el seu 30 aniversari. A partir del dia 3 de desembre i durant tot el 2023 celebraran 30 anys de trajectòria en el món de la música a Catalunya. Una trajectòria sense interrupcions, parèntesis ni punts i a part i que es tradueix en més de 2.000 concerts, 14 discos, 23 espectacles, el Premi Nacional de Cultura, el Premi Joan Amades, dos premis ARC, un premi Altaveu i 12 premis Enderrock, aquests darrers tots atorgats per votació popular.
Els músics ebrencs iniciaran la commemoració amb la tradicional gira de ‘Lo Misteri de Nadal’, que es podrà veure a Barcelona (23 de desembre) Tortosa (25 de desembre), Reus (26 de desembre) i altres llocs com l’Aldea, Beseit o Parets del Vallès. Cal recordar que el grup va fer el seu primer concert el 15 de desembre de 1992 en una petita taverna de Tortosa (Bar la Finestra), precisament amb un espectacle de nadales.
Passats els nadals i durant tot el 2023 recorreran per tot el país amb dos propostes: ‘Es cantava i es canta / Gira 30 anys’ i ‘Ilercavònia’, la seua nova creació que recupera els orígens de l’antiga regió de l’Ebre a través de cançons que han esdevingut himnes populars i han forjat la seua identitat. ‘Ilercavònia’ es va estrenar al Kursaal de Manresa en la recent edició de la Fira Mediterrània.
Els Quicos (coneguts popularment amb aquesta abreviació) van ser fundats per Arturo Gaya i Xavi Borràs. En ben pocs mesos s’hi va incorporar Jordi Fusté. Tots tres van crear els personatges de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que donarien nom a la formació. L’any 1998 Quique Pedret va substituir a Xavi Borràs en el paper de Lo Noi i successivament es van anar produint canvis. Actualment el grup està format per Arturo Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau, Kike Pellicer i Sergi Molina. Aquests 6 músics comparteixen escenaris des de fa ja 20 anys, juntament amb Maria Elena Maureso, que és la mànager del grup des dels seus inicis.
També, des de l’any 2012 i amb seu a Tortosa, està en ple funcionament el Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre, impulsat a partir de la recerca portada a terme pel grup, amb una Aula de Músiques de la Terra, una exposició permanent i un fons documental escrit i sonor sobre la música popular al sud de Catalunya.
La petjada dels Quicos
Només cal consultar hemeroteques per constatar el que ha significat l’arribada de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en el panorama de la música en català: “Música d’arrel, local però amb vocació universal, interpretada per un fals cec i una divertida troupe de personatges que viuen a cavall entre la tradició i la modernitat”; aquesta és la manera més comú en que s’ha descrit al grup a través dels mitjans de comunicació, tot i que algunes cròniques han fet història com “Quedaran com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana”.
S’ha dit també que “si no existissin, algú els hauria d’inventar; que són un grup combatiu, dels pocs que aconsegueixen dir molt amb poques paraules, gràcia i intel·ligència; que són una nova demostració que la millor manera d’arribar a la universalitat és a través del localisme: la victòria de l’humor en front del poder i de la dignitat enfront de la corrupció; que en un món ple de mentides creure que els Quicos són reals és un exercici romàntic que encara podem practicar…”
Segurament, a banda del que s’ha escrit als mitjans, també en la memòria de la història recent quedarà la dignificació i normalització de la jota, què amb la difusió dels Quicos ha passat a ser reconeguda com a música d’interès nacional i element patrimonial festiu de Catalunya. Transcendint l’aspecte estrictament musical, en l’àmbit lingüístic, la difusió que el grup ha fet de la parla catalana occidental ha estat decisiva en la recuperació de moltes de les seues formes i expressions en les generacions més joves de les Terres de l’Ebre.
Discografia
- Es cantava i es canta. Tram. Barcelona, 1994.
- Si no fos. Tram. Barcelona, 1996.
- Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna Tresmall, 1998.
- Mira bé el que et dic!. GMI Discmedi. Barcelona, 1999.
- Vinguen quan vulguen!. Discmedi Blau. Barcelona, 2001.
- Lo misteri de Nadal. Discmedi Blau. Barcelona, 2002.
- No es pot viure!. Discmedi. Barcelona, 2004.
- Oco!. Discmedi. Barcelona, 2008.
- La batalla de la memòria. BSO. Discmedi. Barcelona, 2009.
- La Taverna di Enrico. (llibre i CD). Cossetània/Discmedi. Valls-Barcelona, 2011.
- La barraca. Quicos i Pep Gimeno Botifarra. Discmedi. Barcelona, 2011.
- 20 anys. Discmedi. Barcelona, 2013.
- No tinc diners. Discmedi. Barcelona, 2017.
- Viatge a Buda. Discmedi. Barcelona 2019.
Premis
- Tortosí de l’any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
- Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
- Premi Cerverí 1997. ‘Fandango dels adeus’. Prudenci Bertrana – CCRTV.
- Popular de l’any Terres de l’Ebre (1997). Divendres faves tendres, Canal 21 TV.
- Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
- Premi Enderrock 1998 al millor grup de l’any de folk / noves músiques.
- Premi Altaveu 1999 a la millor trajectòria musical.
- Menció Mercat de Música Viva de Vic (1999 i 2000) al millor grup de folk.
- Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
- Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
- Premi Enderrock 2002 al millor disc de folk/noves músiques.
- Premi Enderrock 2004 al millor artista de folk / noves músiques.
- Premi Enderrock 2004 a la millor cançó de folk / noves músiques.
- Premi Enderrock 2009 al millor artista de folk / noves músiques.
- Premi Enderrock 2009 al millor disc de folk / noves músiques (Oco!).
- Premi Enderrock 2009 a la millor cançó de folk / noves músiques («Oco!»).
- Premi Enderrock 2012 al millor artista de folk / noves músiques (La barraca).
- Premi Enderrock 2012 al millor disc de folk / noves músiques (La barraca).
- Premi Enderrock 2012 a la millor cançó de folk / noves músiques.
- Premi Joan Amades 2013. Trajectòria artística i recuperació de la cultura popular.
- Premi Enderrock 2014 a la millor cançó de folk / noves músiques.
- Premi Cultura 2014 a la millor projecció del territori. Ajuntament de Deltebre.
- Premi Nacional de Cultura 2015. Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Premi Enderrock 2017 a la milor cançó de folk 2017/noves músiques.