Sou moltes les persones que em pregunteu i altres especulen cada dia quines són les meves intencions polítiques respecte a les pròximes eleccions municipals.
Jo sóc dels que van aprendre fa alguns anys que és impossible endevinar el destí. Però encara sense saber que m’ofereix el futur, sí que us puc contar l’après amb la meva experiència política als més de tres anys, perquè crec que us pot servir als nous entrants a aquesta carrera que ja mateix comença.
EL MILLOR:
-Poder posar-se a disposició de la societat per a SERVIR-LA i intentar ajudar amb els mecanismes que disposem, que jo mateix desconeixia, per a transformar a millor el nostre futur, és un PRIVILEGI.
-Conèixer gent meravellosa que mai hagués conegut el MILLOR dels REGALS.
-Saber que la política i els partits són solament una eina de transformació, però que l’important són les persones i els seus VALORS.
-Viure experiències i poder ajudar als ciutadans del nostre municipi, el millor que he pogut i sabut fer.
Ser el representant de molts de vosaltres al consistori, poder traslladar les vostres inquietuds, preguntes i injustícies, que al meu entendre s’han comès i es continuen cometent, ha estat un HONOR.
EL PITJOR:
-Descobrir que bona part dels polítics han vingut a servir-se i a viure de la política ES MOLT TRIST.
-Que en aquestes condicions es malgasten el talent d’una part rellevant del consistori (l’oposició), una LLÀSTIMA.
-Saber que alguns partits polítics només busquen el poder en gent servil que pot guanyar les eleccions encara que siguin incapaços de gestionar amb eficàcia i eficiència el de tots, és la nostra CONDEMNA.
-Que en el nostre costum polític està gravat a foc que l’oposició sempre és l’enemic del govern, és una ERRADA.
-Que no hi ha gaire bons líders i en majúscules a la nostra política és una REALITAT.
-Que tampoc es busquen aquests líders a la nostra societat (que n’hi han molts) perquè els partits polítics únicament busquen la quota de poder i no millorar la societat, és el més TRIST del món.
EL MÉS TRIST:
-Parlar i escriure sempre va ser més fàcil que fer. Jo sóc dels que no tenen por dels canvis (em dedico a això) a pesar de saber que s’assumeixen riscos. El més trist és no haver tingut l’oportunitat de demostrar tot el que un projecte ben dirigit podría transformar, perquè el moviment es demostra caminant i entre tots i totes hem de veure que hi ha una altra manera de veure les coses i aquest serà la nostra sort i esperança, decidir entre tots i totes!
Amb aquesta pluja d’idees seguirem veient del que som capaços de fer o d’edificar al futur del nostre municipi i transformar -lo a millor.
