En marxa, a l’Audiència Provincial de Castelló, el judici del Projecte Castor. Aquest hauria de determinar qui va ser el o els responsables del miler de sismes registrats a la costa del Montsià i el Baix Maestrat el setembre del 2013.

El procés s’allargarà quatre setmanes, i, la primera vista, s’ha celebrat en data d’aquest dilluns, 18 d’octubre, on ja han comparegut davant del jutge l’expresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro, i l’exconseller delegat, José Luis Martínez Dalamau.

Del Potro ha assegurat a la Fiscal que ‘no tenia poder sobre les decisions que es prenien a l’empresa ni tasques executives’, ja que aquestes requeien sobre el coordinador i director general de la companyia, Carlos Barat, ja difunt. Martínez Dalmau, en canvi, ha puntualitzat que ‘el jaciment es comportava segons les estimacions de Barat’, i que es van plantejar, fins i tot, seguir injectant gas, però amb més monitoratge. Tots dos han accedit a respondre les preguntes de totes les parts que conformen el judici, i han tret importància als sismes ocasionats per la injecció de gas al subsol, a més d’assegurar que l’operació no era perillosa. També han reconegut no ser al territori quan es van produir els sismes.

La d’aquest dilluns ha estat la primera de les dotze visites programades d’un judici que s’allargarà quatre setmanes i en el que, després d’investigar a una vintena de persones (entre ells Barat), només dos s’asseuran a la banqueta dels acusats. En total, s’han citat a 2.000 testimonis i s’hi aportaran una seixantena d’informes i més de quaranta declaracions de perits.

La Fiscalia demana per a ells 6 anys de presó i una multa de 15.600 euros per a l’empresa concessionària, més la inhabilitació de qualsevol activitat geològica i gasista, durant un període de tres anys i mig, per aquesta. També que l’empresa asseguradora, Zurich, assumeixi els danys físics provocats pels sismes a deu particulars que van acreditar afectacions. L’acusació popular, exercida per l’Associació Nacional Arca Ibérica, en canvi, eleva el requeriment a set anys de presó i una multa de 441.000 euros, mentre que el ministeri públic exigeix a l’empresa que aboni una multa de 189.000 euros i la prohibició definitiva d’executar activitats sobre el subsol. Finalment, l’acusació popular, l’Associació d’Afectats per la Plataforma Castor, requereix que Escal UGS assumeixi també els danys morals, valorats amb 15.000 euros per persona, pel pànic dels terratrèmols de setembre; un valor que ascendeix als 1.845.000 euros entre tots els damnificats.

Un judici que, de fet, no jutjarà les possibles irregularitats en el disseny i tramitació del projecte ni tampoc el cost d’aquest, finançat per diners públics, sinó un delicte ambiental. Se’ls acusa de generar una situació de perill potencialment catastròfica, ja que, malgrat ser alertats dels sismes (i quan aquests ja van produir-se), des de la plataforma van seguir injectant gas al subsol. Institucions científiques com l’Observatori de l’Ebre i diversos informes tècnics van posar el crit al cel, però la concessionària va mantenir el pla d’injeccions i, fins i tot, les va triplicar durant una jornada.

Segons els experts, aquestes van estar directament relacionades amb els més de 1.000 terratrèmols registrats a la costa del Montsià i el Baix Maestrat el setembre del 2017, sent el punt àlgid un sisme de 4,2 graus a l’escala de Richter l’1 d’octubre del mateix any.

Cal recordar que, actualment, les instal·lacions estan tancades, però resten pendents de desmantellament en contra de la llei. També segellades provisionalment tot esperant la seva clausura definitiva i malgrat haver caducat el termini per a fer-ho.

Autor: