Segons l’enquesta feta per l’ IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya ) sobre les condicions de vida dels Catalans,gairebé dos milions de ciutadans son pobres, pateixen intensitat de treball o privació material severa, ens trobem en el moment mes crític desde fa una dècada amb tantes persones amb risc de pobresa i exclusió social .El 2019 estaven en aquesta situació el 23,6% de ciutadans m’entres que l’any 2020 estem al 26,3 % i la xifra va pujant. La taxa AROPE que mesura el risc de pobresa i exclusió social assegura amb les dades que tenen que desde el 2013 no hi havia tantes persones en aquesta situació i sense l’impacta del Covi que quan s’inclouran en faran pujar el numero de ciutadans Catalans amb dificultats.
Aquesta enquesta ens diu de manera clara que a Catalunya augmenten les desigualtats ,a les llars i les famílies Catalanes els ingressos mitjans han augmentat en un 5,1% fins els 35.000 euros ,a nivell individual fins els 14.700 euros però no equitatiu , aquestes xifres ens diuen que el 20% de ciutadans mes ric varen ingressar sis cops mes que el 20% mes pobre així ho indica l’índex GINI ( Organisme que mesura la desigualtat dels ciutadans del 0 al 100 ) en un exercici ha crescut dels 31,2 punts als 31,7 punts.
Les transferències socials incloent-hi pensions varen arribar al 61,4% per tant la privació de les llars i famílies Catalanes al 2020 va ser important , un terç d’ells no va poder atendre despeses imprevistes de 700 euros, un 30% no pot agafar ni una setmana de vacances l’any, un 12,5% pateix retards en el pagament de la vivenda principal m’entres que el 9% no pot mantenir a la seva llar una temperatura adequada ,els col·lectius mes afectats son els menors de 16 anys un 35,7%, amb un 25,9% de 16 a 64 anys i un 19,8%de 65 anys per amunt. Un col·lectiu molt vulnerable son els treballadors l’any 2013 eren l’11,5% i ara el 14,4% a mes el mercat laboral esta agreujat per la crisi de la Covi 19.El nombre de famílies sense ingressos laborals ha pujat desde l’any 2018 un 53%.Desde el 2008 el mercat laboral no ha generat ocupació de qualitat i estable a Catalunya han augmentat les llars i famílies en situació de pobresa que han de viure de pensions no contributives perquè la prestació de l’atur es escassa i no s’ajusta a la situació actual dels treballadors,aquesta prestació d’atur ha caigut del 81% fins el 64,7% el 2020, m’entres que s’ha disparat el nombre de persones que estan a l’atur, de 268.000 l’any 2008 a 387.000 el 2020.
La pobresa es la situació en que no es pot satisfer les necessitats físiques o psicològiques bàsiques de una o mes persones per la manca de bens materials , trobar-se en un estat de carència i no poder dur una vida digna. La pobresa extrema es va quedant enquistada a Catalunya ,mes d’un 10% de ciutadans cobren menys del 40% del salari mig de qualsevol treballador. A mes Catalunya encapçala el rànquing de la pobresa infantil (També segons IDESCAT, organisme de la Generalitat ) el govern nomes destina el 0,9% del PIB el mes baix de la Comunitat Europea. Les dades que dona EUROSTAT (Oficina Europea d’Estadística ) son mes contundents ,el numero de nens que viuen en llars amb privació material severa s’ha disparat al nostre país. L’enquesta del CEO ( Centre estudis d’Opinió que depèn de la Generalitat ) diu que la precarietat laboral,l’economia, la sanitat ,les politiques socials ,l’educació l’accés a una vivenda digne i al treball son els problemes que mes preocupen a la majoria de la ciutadania ,nomes el 20% percentatge que representa el 3% del total de ciutadans va manifestar que el mes urgent es el tema territorial entre Catalunya i Espanya i que no tenen cap problema dels esmentats, son ciutadans privilegiats amb un problema únic la territorialitat.
Dades aterradores amb detalls suportats per dades esfereïdores ,la societat Catalana la real del dia a dia esta molt tocada en un país en que els que governen creuen que el no dir aquests problemes no existeixen,res mes lluny de la realitat, el problema es va fent mes gros i estem en un punt de no retorn, la motxilla pesa massa ja. Un país que ens diuen vol ser líder en un mon global no pot desentendre’s d’aquest greu problema que es la pobresa perquè les responsabilitats del govern a banda del color polític que sigui s’han d’afrontar i no evitar. Però la reflexió hauria de ser,ens podem creure el nou país que ens volen vendre els politics independentistes i que son els mateixos que l’han gestionat desde fa molt de temps,sembla que el debat principal hauria de ser el que diu la ciutadania ( Treball,accés a una vivenda,la precarietat laboral,la sanitat,economia ,educació o politiques socials ) cosa que fins ara han obviat els que governen, centrant la seva feina en la qüestió territorial, en el marc terrible que tenim en aquests moments per mi es secundari. Les dades que s’esmenten son de la Generalitat, l’oficina Europea de la pobresa i de CCOO.