Aquesta setmana els diaris i els telenotícies parlaven de la qualitat de l’aire a Barcelona, dient que havien millorat els registres al no detectar tantes partícules nocives en suspensió com abans de la pandèmia. Menys trànsit terrestre, marítim i aeri, menys activitat econòmica, menys contaminació. Però, hi havia un “però”, aquests anàlisi havia detectat amoníac en suspensió, procedents de les “granges de tocinos” escampades arreu Catalunya, especialment de les concentracions d’aquests tipus d’explotacions ramaderes al Segrià, Osona i la Noguera.

Ja rebem un altre cop. “Els gasos tòxics de les granges de porcs repartides per tota Catalunya arriben a la capital catalana” (El Periódico, 20/07/2021).  La interpretació capciosa d’aquestes dades em porta a pensar que els culpables o responsables de la contaminació de l’aire barceloní son els catalans que tenen explotacions porcines. Volen seqüenciar l’ADN d’aquest amoníac per saber exactament el seu origen.  Un cop ho sàpiguen, hauran de pagar mes impostos aquests ramaders?, hauran de tancar les seves granges?, els barcelonins no mengen carn de porc, ni pernil salat?

Van voler demonitzar els bous, ara, potser, també els porcs. Mentre, onada rere onada, la pandèmia continua. Això no s’atura, ara els responsables son els joves i les seves ganes de socialitzar-se. Frustració i ràbia emmagatzemada pels missatges contradictoris rebuts aquests divuit mesos sobre la pandèmia, cansament emocional i mental fruit d’aquest mesos d’aïllament. Missatges constants per culpabilitzar a la població, pel seu mal comportament, en la situació que vivim i que no s’acaba …

I a mesura que aquest estat continua, anem conreant descrèdit i manca de confiança en les persones que ens dirigeixen. D’aquí un any, si la pandèmia continua, que sembla ser que així ho farà, la societat estarà dividida en tres grups: dos d’ells a la grenya continua, els extremadament obedients contra els desobedients actius i, el tercer grup, anirà a la seua bola, seran els afectats amb seqüeles mentals per tot lo viscut durant aquest mesos.

Però no patiu, els bous continuaran braman, els porcs es faran pets sense parar i els joves continuaran la gresca mes enllà de milers de tocs de queda. Jo aniré a la meva bola, ho veig vindre: he barrejat tocinos amb joves, amoníac amb Covid 19, no estic bé, començo a dubtar de la meva percepció de la realitat.