Twitter és la meua xarxa preferida. M’agrada que la gent pugui expressar de manera lliure allò que opina, sigui sobre un tema de debat actual o no. Després de WhatsApp, probablement és la xarxa a la qual li dediqui més hores. Al llarg de les últimes setmanes he llegit molts tuits que parlaven sobre les decisions que la Generalitat està prenent últimament amb relació a la pandèmia, els quals m’han fet reflexionar molt sobre la situació actual.

@Carles53475448: “Criminalitzar els joves abans d’haver-los donat l’oportunitat de vacunar-se massivament és pervers. Obrir abans d’hora per pressions empresarials, també”. Sempre s’ha actuat de la mateixa manera. Cada cop que s’aproximen unes vacances, sembla que el virus ha desaparegut. No aprenem dels errors. I ara, en plena cinquena onada, resulta que els culpables de l’augment de casos som els joves. Som el focus de contagis. Quina sorpresa, precisament els que faltem per vacunar. I jo em pregunto, culpables exactament per què? Per sortir a una discoteca? Per quedar amb els amics? És a dir, per fer coses que se’ns permet? És possible que en aquests moments algun lector estigui pensant que els joves no som prou madurs ni responsables i de vegades ens saltem mesures. Com alguns adults tampoc respecten ni van respectar en el passat les normes que s’estaven aplicant, però no tinc cap dubte que la major part de joves som conscients de la gravetat de la situació i intentem fer-ho el millor que sabem.

@lluisgirona: “Joves n’hi ha a tot el món. Dirigents irresponsables, no. Ja n’hi ha prou de criminalitzar per justificar els vostres errors.” Només cal analitzar la forma en què han anat canviant les restriccions durant els últims mesos. Després de gairebé set mesos, el 9 de maig va decaure el toc de queda i va acabar el confinament perimetral. El límit de persones a les trobades va seguir sent de sis. En qüestió d’un mes, les mesures restrictives van passar de ser aquestes a obrir l’oci nocturn fins a les 3.30 h, permetre les festes majors, reunions sense limitacions de persones, el turisme… En menys d’un mes, no només s’ha avançat l’hora de tancament de l’oci nocturn a les 0.30 h, sinó que s’ha arribat al punt de tornar a implementar el toc de queda en 165 municipis de Catalunya. Crec que les dades parlen per si soles.

Ja prou, de culpar-nos cada cop que la situació empitjora. Som joves, sí, però per ser joves no desitgem menys que els adults que la pandèmia acabi d’una vegada. Tots compartim el mateix objectiu. Però si se’ns permet sortir de festa, estem en l’edat de tenir ganes de fer-ho. I tant que sortirem! Perquè, clar, assenyalar-nos és més fàcil que admetre que prendre decisions pensant en l’economia abans que en la sanitat no funciona.