Henri de Romèges és un perseverant periodista francès que després de desbudellar més de dos-cents llibres d’història de França va escriure al 2013 el llbre Sexe & monarquia (títol). Aquests obsessos que governaven França (subtítol). Durant el segle XVI (els Valois), els segles XVII i XVIII (els Borbons) i el XIX (els Bonaparte) França va ser com un diccionari enciclopèdic il·lustrat i obert de la sexualitat. És ben sabut que a  l’hora de marcar el camí del progrés social els francesos sempre han anat un pas per endavant. No en va, entre 1751 i 1765 es va publicar al Regne de França la primera Encyclopédie, de Diderot i d’Alembert.

El Sexe & monarquia de Romèges esbrina i defineix l’activitat de la monarquia d’aquest període “com un coit interromput –adulteris i orgies-, a càrrec de bisexuals, sàtirs, violadors, incestuosos i pedòfils…”. En aquest dibuix literari del “putiferi” de la reialesa francesa el lector del llibre descobreix la biografia sexual de personatges com Lluís XIV, (el Rei Sol, encara que solia follar de nit), Felip II d’Orleans, Napoleó… o de les promiscues cortesanes Comtessa du Barry, Marquesa de Montespan o Gabrielle d’Estrées, entre d’altres.

Amb la col·laboració d’economistes, l’autor del llibre avalua la estratosfèrica despesa (en euros actuals) dels capricis sexuals dels monarques. Per exemple: Enric IV va malbaratar anualment més de 100 milions d’euros; durant els 72 anys de regnat el sexe de Lluís XIV va costar a França mil milions d’euros… Romèges arriba a la documentada conclusió que de tota aquella disbauxa sexual França va obtenir un democràtic regal: en la actualitat -i gràcies a que <<la jodienda de la realeza no tiene enmienda y además mejor a la enèsima potencia>>- cada francès té moltes possibilitats que algunes gotes de sang reial corrin per les seves venes. Tenint en compte aquests antecedents històrics sexuals no és d’estranyar que en el patró cromosòmic dels francesos hi hagin vestigis de la promiscuïtat reial. Això pot ser explicaria la fougueuxité d’alguns primers ministres francesos contemporanis com François Miterrand, Nicolas Sarkozy o François Hollande, entre altres. Encara que, sens dubte, la reencarnació del més depravat dels monarques trobaria a Dominique Strauss-Khan (ex director del Fons Monetari Internacional) el personatge per continuar fent història… sexual.

Per als/les que puguin estar interessats i fer comparacions amb altres monarquies més properes, un fragment de la sinopsi del llibre diu: <<Henri IV: “bon vivant”, amb la verga sempre empinada i violador, va mobilitzar un exèrcit de 300.000 homes pels bonics ulls d’una rossa de 40 anys més jove que ell. Lluís XIV: el rei de les escapades nocturnes a molts i diferents llits que van acabar per arruïnar el regne. Napoleó III: el millor client dels prostíbuls de París i Londres…>>

“La France… toujours la France”. Salut!

Metge.