Amb la cinquena onada ja gairebé instal.lada es preveu, pel que podem llegir a l’ allau inacabable d’informació, que es faci marxa enrere en la desescalada tan esperada i en la qual havíem posat tantes esperances.

Després de molts mesos amb restriccions molt dures, sobretot pel món de la restauració i l’oci nocturn, per fi vèiem la llum al final del túnel.

El 9 de maig amb la finalització de l’estat d’alarma van començar a caure algunes de les restriccions que havíem estat patint des de feia tant de temps

Podíem tornar a sortir fins qualsevol hora, amb total llibertat, sense mirar el rellotge i sense sentir-nos delinqüents si pel que fos ens vèiem amb la necessitat de sortir “fora d’hores”.

Només ens calia poder gaudir dels sopars i terrasses durant les nits i, si tot  anava bé, sense la necessitat de comptar constantment quants érem per sopar.

Finalment arriba el dia tan esperat, 21 de juny.

Comencem l’estiu com mai abans l’havíem començat, amb unes ganes increïbles de socialitzar, de ballar, de reunir-nos, de gaudir de la Nit de Sant Joan i de tantes i tantes festes  majors que celebrem a gairebé tots els pobles de les Terres de l’Ebre.

Després de dues setmanes la realitat ens ha tornat a ensopegar: la gran quantitat de casos que estan sortint dia sí i dia també fa que ens veiem obligats a prendre mesures que pensàvem que no caldria tornar a patir.

Per tal d’evitar mals majors, ràpidament i sense control, es crida a la vacunació massiva de la franja d’edat que es veu més afectada durant aquests últims dies: els més joves.

Personalment crec que, una vegada vacunada la població de risc, com els nostres avis i àvies i les persones que per temes de salut estaven més afectats, s’hauria d’haver impulsat la vacunació d’aquella franja de població de les edats compreses entre 16 i 30 anys.

La raó és ben clara: els joves es relacionen molt entre ells. Fins i tot quan les restriccions ens impedien anar als bars i restaurants, fins i tot llavors tots érem conscients de la quantitat de festes i reunions privades que es realitzaven. Activitats molt difícils de controlar i que sovint es podien descontrolar.

De veritat que no es podia preveure la necessitat de vacunar els més joves abans d’abaixar la guàrdia? Ara ens toca fer-ho ràpid, de forma desorganitzada, uns pobles sí i uns altres no, amb missatges poc clars i poca coordinació.

La qüestió és que tots ens hem relaxat i això s’ha tornat a descontrolar.

Ara bé,  el tancament de l’oci nocturn no és la solució del problema, perquè sempre tindrem altres llocs on trobar-nos que no tindran el control que podria haver als locals musicals.

Cal un pla coordinat i eficient de vacunació  per tots els joves i seguir mantenint totes les precaucions possibles perquè, malauradament, això no s’ha acabat.

Autor: