M’expliquen la història d’un grup de joves emprenedors de les nostres terres. El seu projecte va sortir a la llum per les vacances de Pasqua d’aquest any, però realment, comença temps enrere. Una tarda de bar, el grup es va posar a reflexionar sobre la rapidesa i agilitat de què gaudim actualment per comprar online, enviar-nos diners a través d’un dispositiu mòbil, pagar amb contact less… Això no obstant, es van adonar que al gran sector de la restauració, encara s’anava en paper i bolígraf, i van pensar que potser hi havia alguna manera d’agilitzar tot el procés. Inicialment, semblava que tot es quedaria en una anècdota, fins que un dia, va començar a fer-se realitat.

JDE és l’empresa que aquest grup d’amics va crear. La seua iniciativa és llençar al mercat Clau, una aplicació que et permet demanar i pagar als bars i restaurants de manera ràpida, fàcil i eficaç; i que el cambrer s’estalvie quilòmetres diaris de la taula a la barra i de la barra a la taula. En resum, demanar la consumició i pagar-la des de la taula amb un sol clic.

El que m’expliquen sona molt bé, no? Al Consell Comarcal del Baix Ebre i a la Diputació de Tarragona sí que els ho va semblar, i els ho van reconéixer amb els ajuts econòmics que els han permés tirar endavant la iniciativa. D’aquesta manera, aquest grup de joves va iniciar el llarg camí que han hagut de recórrer per poder arribar on són ara. Recursos mínims, zero contactes. Després d’una bona temporada xafant territori, només dos establiments de Tortosa i un de Barcelona s’han interessat pel projecte i el pròxim mes de juliol començaran a utilitzar la nova aplicació. Evidentment, tot i el poc suport que inicialment Clau està rebent, ells creuen en el seu projecte i continuaran proposant-lo per millorar el servei a la restauració.

I el més preocupant de tot és que aquest fet es dóna massa sovint. Als adults els agrada dir-nos que “som el futur”. Però després, a l’hora de la veritat, tot i rebre reconeixements institucionals públics o privats, no disposem de la confiança suficient que ens guanyem amb les nostres iniciatives. La percepció que tenim és que no se’ns pren seriosament. Per això em pregunto: quan serem el futur?