Dintre de pocs dies, el 25 de juny, entra en vigor la Llei d’Eutanàsia.

He expressat la meva voluntat de que no em sigui aplicada en el cas de situació terminal. Crec que és una monstruositat.

En paral·lel a aprovar aquella llei no s’ha desenvolupat prou el sistema de cures pal·liatives. Es calcula que, a Espanya, la meitat o més de les persones que necessiten cures pal·liatives no les poden rebre per manca d’instal·lacions i personal dedicat. Cures pal·liatives no són obstinació terapèutica, ni res a veure amb el que s’anomena acarnissament terapèutic. Són una gran tasca d’atendre a les persones de manera integral i alleugerint el seu patiment en el període final de la vida. Normalment s’han de rebre a un centre hospitalari, però en determinats casos pot ser a casa del malalt.
Els primers que ho van començar a desenvolupar van ser els anglesos, cap als anys 60 del segle passat, i a Espanya ho va introduir el doctor Xavier Gómez-Batiste, a Vic. Aquest metge ha assolit un gran reconeixement internacional, fins i tot de la Organització Mundial de la Salut. A les Terres de l’Ebre hi ha una unitat important de cures pal·liatives a l’hospital de la Santa Creu, a Jesús, on fan una tasca molt bona.

A més d’haver aprovat amb aquella llei quelcom tan terrible com donar un pas més en la cultura de la mort, per molt que la vesteixin de ¨”mort digna” o de “mort per compassió”, els legisladors no van tenir ni el sentit humà i de perspectiva de fer una Llei de Cures Pal·liatives, així com plantejar la necessitat de dedicar recursos importants a aquestes atencions.

Es parla de que molta gent desitjarà que se li apliqui l’eutanàsia perquè no vol patir en el tram final de la vida, a la vora de la mort. És ben cert que tenim molta por al dolor. Precisament en això estan les cures pal·liatives. Que no sofreixi el malalt. Que pugui estar acompanyat de les persones que estima, i de metges, infermeres i auxiliars que l’atenen com algú necessitat de carinyo i no com un home o una dona que, com ja no valen, han de liquidar. I en el moment ja final la sedació que correspongui, que tampoc no és eutanàsia, encara que pugui accelerar una mort que ja és inevitable.

Autor: