Acabat el confinament, en una passejada pel poble, on el carrer Federico Garcia Lorca fa cruïlla, un grup de dones s’hi han anat a trobar. Entusiasmen amb la seva conversa animada, emocionen perquè n’hi ha de totes les edats. El més normal seria pensar que la trobada hagi estat casual, però la realitat demostra que no podia ser de cap altra manera. Perquè les dones al meu poble omplen els carrers, i també les institucions, les associacions, els actes, les festes, les botigues, els bars, les accions solidàries… Treuen suc d’allà on sembla que ja no quedi res per esprémer… Les dones al meu poble són defensores de les causes més perdudes i les fan guanyadores, solidàries, xaladores, obertes i, sobretot, són conscients de la dificultat de ser dona en un món rural cada cop més advers, cada cop amb menys serveis a causa de polítiques neoliberals i recentralitzadores. Serveis que molts cops han de substituir elles amb triples i, fins i tot, quàdruples jornades laborals (casa, feina, família, camp….), en un entorn que es buida irremediablement si no s’hi intervè (no amb paraules sinó amb fets) i en una societat en què les oportunitats continuen sent més fàcils per als homes. I això les fa fortes.
Sense desmerèixer el paper dels homes, no en va Benifallet és el poble més progressista de Catalunya segons l’anàlisi de les darreres eleccions catalanes, i, per tant, se’n desprèn el tarannà, les dones són motor essencial d’un poble on dones i hòmens reivindiquen la ruralitat per trobar solucions als problemes reals.
Com problema real i greu és el de les violències masclistes. Mentre preparava aquest article, es coneixia la terrible notícia de l’aparició de l’Olívia, la nena assassinada pel seu pare. Ja té nom aquesta brutalitat, violència vicària. El mateix dia, la Rocio de 17 anys moria assassinada per la seva exparella. Em pregunto què és allò que hem fet malament perquè es produeixi aquest incessant degoteig de morts per violències masclistes. Totes i tots hem d’assumir la responsabilitat des del lloc que ens pertoqui. Perquè és obvi que calen mesures més fermes, més contundents, més canvis legislatius….I, sobretot, que les administracions, la catalana, l’espanyola i la municipal, que és la més propera, treballin en un objectiu comú, implementant accions i recursos. Benifallet disposa d’un protocol contra el sexisme i les violències sexuals en un entorn d’oci i de festa, d’un punt lila, format per dones i homes compromeses i compromesos, i està elaborant diferents accions a través del Pacto de Estado Contra la Violencia de Género que busquen visibilitzar el paper de la dona tant en el nomenclàtor com en l’espai públic. Aquestes iniciatives i objectius de l’Ajuntament de Benifallet, liderats per l’alcaldessa, Mercè Pedret, i per l’exregidora Lourdes Doliu, que busquen la necessària perspectiva de gènere en totes les accions municipals, són les que cal continuar amb tanta o més intensitat. Per a això, és necessari tot el suport de l’Estat i de la Generalitat. Crec, a més, que és necessari que la gran política deixi la tradicional estructura piramidal, que ha esdevingut obsoleta, i aposti per treballar de baix a dalt si es volen aconseguir canvis substancials. Ruralitat.
Finalment, però, més enllà de la col·lectiva, hi ha també la responsabilitat individual. Per això m’atreveixo a citar a a Simone de Beauvoir. “El dia que una dona pugui estimar no amb la seva debilitat sinó amb la seva força, no escapar d’ella mateixa sinó trobar-se, no humiliar-se sinó afirmar-se, aquell dia l’amor serà per a ella, com per l’home, font de vida i no un perill mortal”. Amb aquesta reflexió tanco un article en el qual vull defensar que les dones poden ser allò que vulguin si tenen en compte la necessària sororitat, en el qual reivindico visibilitzar-ne les diferents feines i tasques, en el qual apel·lo a la responsabilitat de totes les administracions (també la local on hi soc present) per acabar amb aquesta terrible xacra que són les violències masclistes i per treballar per la igualtat real d’oportunitats, i on, sobretot, vull homenatjar a les dones del meu poble que són les que li’n donen el nom: Benifallet. La seva fermesa i determinació fan pensar que un altre món és possible.