Fa uns dies han estat presentats els resultats de la darrera campanya d’excavacions als jaciments protohistòrics del terme municipal de Tivissa. Es tracta de la ciutat ibèrica Kum-Castellet de Banyoles (s. II aC) i ) i l’assentament del Coll del Moro, a la Serra d’Almos (s. VI aC). L’investigador Principal és Rafel Jornet.

Pel que fa a l’enclavament de la Serra d’Almos, ha estat la segona campanya que desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades durant els anys 50 del segle passat. En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici : un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Tot això fa que els arqueòlegs interpreten l’assentament del Coll del Moro de la Serra d’Almos com un gran edifici fortificat on hi residiria la família d’un “cabdill” o dirigent, on hi emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar i perpetuar la seva posició privilegiada. A la sala metal·lúrgica s’han trobat elements de bronze, puntes de sageta, asts de ferro amb mànec de banya de cérvol, i altres elements que s’han documentat i es restauraran. A l’espai de tèxtil s’han trobat fins a 35 pesos de teler i la més abundant en materials és la zona de cuina, amb un forn i fins a 30 elements associats a la cuina, la vaixella i el servei. Són peces que s’han recuperat senceres i “són bona mostra de l’excepcionalitat de l’estat de conservació del jaciment”. L’última sala és més diàfana, fa uns 6 metres quadrats, i està més mal conservada, però seria la zona residencial perquè és l’únic lloc on hi ha una llar central i una columna arrebossada amb fang, així com elements de vaixella i d’ornamentació personal. Aquestes cases manufacturaven artesania i acumulaven productes importats. S’hi ha trobat joies, ceràmica grega o un morter massaliota, de la colònia grega de Marsella, ha explicat Jornet. Un altre dels espais que s’ha excavat és el túmul que ja s’havia documentat. És una inhumació “estranya” perquè els ibers s’incineraven. Associat a l’aixovar funerari, hi ha una copa àtica o un bol de bronze, però també elements de tipus domèstic: un pic, una arada, unes àmfores i elements de vaixella i de cuina, poc freqüents en un aixovar. La hipòtesi que es treballa és que hauria mort en l’atac al poblat. També hi ha indicis d’una destrucció violenta, perquè hi ha taulons cremats.

En l’assentament del Castellet de Banyoles cal recordar que l’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. Aquest any s’ha reexcavat un sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

Pel que respecta a la segona campanya al jaciment de l’Antic (Amposta), segons el director dels treballs, Samuel Sardà, permeten resseguir pistes interessants sobre dos moments d’ocupació diferents. A la part més alta del turó, a l’àrea oriental es confirma l’existència d’una terrassa o plataforma delimitada per un llarg mur que fa pensar en una primera fase d’ocupació de l’edat del bronze final o primera edat del ferro que podria datar-se entre els segles VIII i VI aC. En el mateix sector també s’ha pogut documentar i excavar un petit recinte de planta rectangular que donaria un horitzó molt més avançat -ibèric final- que se situaria al voltant dels segles III -II aC. Entre els materials trobats destaca una tenalla ibèrica de coll de cigne amb nanses bífides que es conserva pràcticament sencera. Per a l’arqueòleg del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, cal tenir en compte que aquest horitzó lligat a la fase inicial de la romanització del territori ilercavó és especialment intens i rellevant a l’àrea de l’antiga desembocadura de l’Ebre on s’ubica l’Antic. Sardà recorda que es tracta d’una àrea geo-estratègica clau on les fonts clàssiques situen alguns dels principals esdeveniments lligats al transcurs de la Segona Guerra Púnica (batalla de les boques de l’Ebre), les campanyes de Cató i les guerres sertorianes.

Autor:

Historiador i novel·lista