El mercat elèctric Espanyol que ens afecta a tots els ciutadans és un conjunt de mercats que en 1997 el primer govern d’Aznar va liberalitzar fent la llei del sector elèctric 54/1997 de 27 de novembre i va deixar de ser públic acabant la feina que va començar el González. L’estructura del sector es basa en el reconeixement de dues activitats generació i comercialització amb activitats regulades com el transport i la distribució.

Avui qui controla el preu de l’electricitat és la OMIE, Operador del Mercat Ibèric d’Energia tot i que el govern no pot intervenir directament en la puja de la llum si ho pot fer per baixar la factura del consumidor. La producció d’aquesta energia per fer front a la demanda es comença amb energies renovables de menor cost i si no n’hi ha prou per a satisfer la demanda es fan servir centrals hidroelèctriques que funcionen amb carbó o gas de major cost, cal dir que la primera farà el rebut de la llum més barat i la segona més car.

El preu de la llum que s’aplica o la tarifa per hores té un preu diferent cada dia i cada hora, però el preu que s’anomena voluntari està regulat pel Ministeri de Comerç i Turisme. L’aplicació de nous preus s’aplica quan més fred fa perquè puja la demanda d’aquesta energia, teòricament perquè en el que portem d’any han apujat el rebut en tres ocasions. Aquestes representen per un consumidor mitjà gairebé el 22% de la factura, si ho comparem respecte a l’any passat la puja és del 44% i pujant, però el que hem de tenir clar és que el rebut final no depén més de quan es consumeix que de quanta energia es gasta.

La nova tarifa de la nova factura es pagarà per trams horaris de les 24h del dia i la nit sent la franja horària més barata de les 00 h a les 8h junt amb els caps de setmana, el tram mig és de les 8h fins a les 10h i de les 14h fins a les 18h m’entres que el tram més car és de les 10h fins a 14h i de les 18h a les 22h. Aixó vol dir que una família per pagar un rebut de la llum raonable haurà de planxar la roba a les tres de la matinada, a les dues posar la rentadora, a les quatre el rentaplats i a les cinc el microones els que viuen en pisos un gran repte tenir contents als veïns. No cal dir que aquestes franges horàries lligades al preu de la llum són una total pressa de pel que el govern hauria d’esmenar sinó la ciutadania per tenir un rebut raonable s’hauran de convertir en mussols, tot un despropòsit.

El que seria just pels ciutadans d’aquest país fora una factura regulada i assequible per la majoria, ara com sabem som el país d’Europa que més cara paguem aquesta energia i pel que sembla tant amb governs progressistes com neoliberals la filosofia és la mateixa la puja constant del rebut. La lleialtat i favors de molts polítics als hòldings elèctrics per tenir una jubilació d’or i entrar en els consells d’administració cobrant a l’any no menys de dos-cents mil Euros i el més escandalós i vergonyós que molts d’ells no hi assisteixen, un premi que reben perquè quan eren a primera línia política i amb un poder de decisió molt alt han fet amb el fet de guanyar molts diners als hòldings que ara els hi retornen una part amb les portes giratòries. El gran problema de totes les portes és que final qui paga tot aquest desgavell som els ciutadans amb la factura de la llum, caldria un gran emprenyament dels ciutadans que fes esmenar d’una vegada tot aquest descontrol controlat.