No té nom (li direm “Projecte GIRA”) perquè encara està en fase de trobar un gran grup inversor que posi els diners necessaris, més de 2.600 ME. Però és tan gran el que es vol fer, que per a explicar-ho fa falta utilitzar constantment dos prefixos, ‘mega’ i ‘macro’. I a la vegada, canviar el xip: “no és un projecte o una central per produir energia”, subratlla l’enginyer Rafa Sánchez, sinó que seria “el magatzem d’energia més gran del món. Una gran bateria per guardar l’energia i utilitzar-la quan faci falta”, com estratègicament reclama el nou model energètic.

Carles Prats, el periodista de TV3 que ha liderat la investigació del programa Sense Ficció, impulsant de nou el projecte -deu anys després que fos conegut-, ha entès perfectament la transcendència d’aquest “macroprojecte”, aportant una segona versió al Telenotícies Migdia amb el titular “la megahidroelèctrica vora l’Ebre”. “És el principal repte energètic del segle XXI, perquè posa a prova la capacitat d’emmagatzematge de l’energia, que només permet la hidràulica”, relativa al final del documental “Kilowatts d’aigua: en negoci del segle”, molt crític cap a l’espoli protagonitzat per les elèctriques durant més d’un segle.

Cal indicar que el model d’hidroelèctrica “reversible” -que permet generar energia en un circuit tancat fent circular amunt i avall un determinat cabal d’aigua-, està inventat i en ús des del segle XIX, i continua existint a alguns llocs de Catalunya i del món, però només en format de minicentrals. És ara, però quan el model pot prendre una dimensió “mastodòntica” -terme també utilitzat per Prats-, ja que “pot acumular l’energia equiparable a la que produeixen les tres centrals nuclears vinculades a l’Ebre: Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2”, com també diu Rafa Sánchez, l’enginyer establit a l’Ebre (Poble Nou del delta), també portaveu tècnic de la Taula de Consens.

Promotors locals

Gironès-Raïmats, els promotors, han activat nova pàgina web (https://girones-raimats.com/girones-raimats/) on es defineixen com “un equip de persones molt implicades amb les Terres de l’Ebre” que han dedicat bona part de la seva vida professional “a estudiar i preservar aquesta reserva de la biosfera”. Són els autors intel·lectuals de la idea, i per això encara no han fet el pas de presentar-se com a empresa.

Però si són coneguts i de prestigi. El mateix Rafa Sánchez va ser membre de l’equip tècnic crear per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) quan es va haver de lluitar contra el PHN del PP entre els anys 2000-2004. També hi ha un altre membre destacat de l’equip, però prefereix esperar per donar-se a conèixer. Així i tot, el primer balanç que presenten des les gestions fetes en deu anys no és menor: el projecte va ser declarat els anys 2017 i 2019, Projecte d’Interès Comunitari (PIC), i compta a priori amb el suport de l’Estat, la CHE i la pràctica totalitat d’alcaldes i consellers comarcals de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Tenen els coneixements i els contactes, però falta un pas més, el que ara caldrà veure si fructifica.

Amb la constitució del nou Govern, i després de l’any de pandèmia, s’espera la Generalitat es posi a primera línia del projecte GIRA, i agafar velocitat de creuer. Sobretot aconseguint els inversors, i en paral·lel, posant en marxa l’obligatori Procés de Participació Pública (PPP), després del qual caldria tancar “el procediment de concessió d’aigües” (de l’ordre del 78 Hm3), “l’avaluació d’impacte ambiental” (val a dir que el projecte ja s’ha desplaçat per sortir d’una zona afectada per la Xarxa Natura 2000), i finalment, “la tramitació per a la connexió elèctrica i les adequacions corresponents en la planificació territorial i urbanística”.

Marco xifres

El projecte GIRA està pensat per executar-se on conflueixen els termes municipals de La Fatarella (Terra Alta) i Riba-Roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), els dos que podrien beneficiar-se més directament. Però també ho faran Flix i Ascó, des d’on es faria l’extracció d’aigua amb una única captació. I és que aquesta megahidràulica només necessitaria els 78 hectòmetres cúbics d’aigua per omplir les basses de regulació d’una tacada, reforçada per abastiments puntuals que compensen l’evaporació. “No s’afectaria el riu Ebre”, insisteixen a subratllar els promotors.

Val a dir que el suport i implicació del territori és també una de les claus. Els promotors són conscients que parlar de projectes energètics a l’Ebre és delicat, arran de l’espoli històric al qual s’ha sotmès el territori per part d’empreses com ENDESA (com el documental de TV3 va posar en evidència), i els propietaris de les centrals nuclears, que han aportat compensacions insuficients. Per no parlar del projecte, també d’emmagatzemament, en aquest cas de gas: el projecte Càstor de Florentino Pérez que paguem els contribuents.

Enfront d’aquest model, els promotors ebrencs plantegen un canvi radical. Al web parlen, com a primers compromisos, de “cuidar socialment les Terres de l’Ebre”, d’actuar èticament des de la transparència, i d’una visió ambiental de preservar l’entorn. Però també diuen que les Terres de l’Ebre haurien de tindre el subministrament elèctric pràcticament de forma gratuïta a totes les llars, aplicant un cànon energètic territorial, i subratllen que el projecte “aportaria 5.000 llocs de treball durant els sis anys de construcció d’aquesta gran bateria d’energia hidràulica”.

La idea és captar l’aigua des del marge dret del riu, per omplir dues complexes de basses, i a partir d’aquí fer servir el flux d’aigua per generar energia. Es preveu ocupar fins a 1.300 hectàrees, i construir les zones d’emmagatzematge d’aigua amb vuit quilòmetres de canonades entre elles, i un desnivell de 400 metres, per acabar instal·lant 8 generadors.

Una energia que es generaria pràcticament a la carta, i que es distribuiria a Catalunya, l’Estat o a Europa. Caldria, això sí, “doblar” la capacitat de distribució, ampliant les actuals línies d’evacuació. Òbviament, l’existència d’aquestes xarxes a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ha estat determinant per escollir la ubicació, a més de la mateixa procedència i coneixement dels promotors, tots ells enginyers autòctons.

Els terminis que ara mateix hi ha damunt la taula són que la primera pedra és pugui posar l’any 2024 i que tot el sistema estigui acabat l’any 2030. Vint anys abans del termini en el qual, per llei, tot el consum d’energia a Catalunya i l’estat ha de generar-se en fonts renovables (la hidràulica ho és) per indicació de la Unió Europea. I un sistema en el qual, aquest gran magatzem “d’energia hidràulica”, complementaria l’aposta per l’energia eòlica i fotovoltaica, amb presència també de la d’hidrogen verd.

Oportunitats i alternatives

L’enginyer Rafa Sánchez està convençut que el macroprojecte atraurà altres empreses tecnològiques, i és un ferm defensor que representa “una oportunitat que no s’hauria de deixar escapar”. Però és que, a més a més, “sens dubte ajudaria a neutralitzar els efectes negatius del procés de desindustrialització de Flix, el que es derivi de la de desnuclearització d’Ascó, i el del despoblament en general de tot l’Ebre; a més a més contribuiríem i seríem decisius en la construcció d’un nou model energètic descarbonitzat”.

Del que no hi ha dubte és que, en l’aposta mediàtica i estratègica que el projecte GIRA ha rebut de TV3 (amb peces als informatius i al seu principal programa de capçalera), s’ha contraposat molt clarament el canvi de model que s’està produint. Davant d’un passat marcat per l’espoli del recurs hidràulic al llarg de més d’un segle (amb la porta giratòria de les elèctriques per donar entrada a polítics tan destacats com Felipe González, José María Aznar i Miquel Roca), ara són els mateixos ajuntaments els que volen assumir el servei públic de l’energia.

Una nova estratègia de futur on, curiosament, les Terres de l’Ebre tornen a estar al punt estratègic, i on el paper dels ajuntaments pot ser clau, sobretot si no es deixa passar l’oportunitat de concretar l’aplicació d’un cànon energètic que prioritzi els interessos del territori. Quelcom que de moment no ha passat amb els parcs eòlics i fotovoltaics, però que els promotors “del més gran magatzem d’energia del món”, a partir de la gestió hidroelèctrica i intel·ligent del riu Ebre, ja han situat al primer pla.

Autor: