Dintre de poques setmanes la majoria de l’alumnat haurà acabat el curs escolar 2020-2021. Probablement el curs més atípic dels últims vuitanta-cinc anys. Molts d’aquests estudiants no hauran aprofundit en tots els continguts programats de totes les matèries del curs. Els confinaments, la digitalització, la formació hibrida asíncrona o síncrona, les PCR’s positives, les classes en línia, n’hauran estat algunes causes. La generació COVID, al contrari que la resta, hauran guanyat en adaptació al medi. Si ens centrem en la teoria de l’evolució i segons les paraules del naturalista Charles Darwin, sobreviuen les espècies que millor s’adapten al medi i aquestes transmeten als seus descendents els trets més rellevants.

Suposadament, totes les mares coneixen molt bé la manera d’actuar, sentiments, comportament i tot el que fa referència als fills i filles. Parlo de mares perquè són la majoria que, com en altres tasques dins la família, s’encarreguen també del seguiment acadèmic. Però val a dir que els coneixen des del punt de vista més subjectiu, ja que saben com reaccionen als estímuls i situacions des del primer dia que els van parir. Posarien la mà al foc del qual afirmen va a missa. Per sort, “els testos no sempre s’assemblen a les olles”. Aquests, canvien molt i ja deixen de ser aquells fills i filles que ens ho explicaven tot i s’obrien de cor per forjar-se el seu propi caràcter i maneres d’actuar que moltes vegades ens sobten inclús als propis als progenitors

Òbviament, les criatures creixen i s’ajunten en altres companyies per lligar aliances. Les aules dels instituts, són un bon hàbitat per conèixer, ampliar i canviar de coneguts. Com diu la dita, “Déu els cria i ells s’ajunten”. Els qui són bons coneixedors del comportament de tots i cadascun d’ells i d’elles som els i les docents que estem propers als estudiants i aquests estan fora de les faldes de la mare. Realment tenim una visió poc distorsionada del comportament del jovent, veiem com actuen i es comporten entre ells, analitzem situacions, tenim tot un equip docent que obri els ulls per observar el dia a dia dins les aules i de vegades fora d’elles.

Per entendre millor les meves paraules del que he reflectit als paràgrafs anteriors i si extrapolem a un triangular de futbol entre els tres equips. L’alumnat s’emportaria la medalla d’or i per golejada. Un partit Espanya-Malta de l’any 1983. Resultat 12-1, “ens les colen per tots els caps i cantons” tant a les mares com als docents. Al partit entre Professorat-Mares la cosa ja no va de golejada, però sí que hi ha una gran diferencia. Podríem comparar-ho amb el partit de l’any 2018 entre el Barça 5 – Madrid 1. L’equip de les mares destaquen en el bon paper a la defensiva dels seus descendents i paren molt bé als ràpids davanters de l’equip del professorat. Mentre que l’equip del professorat no tenen gaires davanters golejadors, però sí bons centrals que saben obrir joc i xuten del mig camp per marcar els gols.

Jo, com altres companys/es de professió, juguem en tots dos equips i podem veure la perspicàcia dels adolescents i la bona voluntat de les mares per tapar la realitat dels errors dels fills i filles i l’evidència dels docents per a què el camí de la vida posi als futurs pobladors al lloc que es mereixen. Els docents, que veiem les dues vessants, com a progenitors i educadors i podem analitzar millor la situació tenim la responsabilitat d’aconsellar a les famílies del camí formatiu dels alumnes encara que de vegades, no totes ho compartim i acceptem la realitat.

Professor de Formació Professional.