El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (ONU 2015). Aquest nou marc mundial per redirigir la humanitat cap a una via sostenible es va crear després de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20), celebrada a Rio de Janeiro, Brasil, el juny del 2012, en un procés de tres anys que ha implicat els Estats membres de l’ONU, estudis nacionals en què han participat milions de persones i milers d’actors d’arreu del món.
Els ODS s’enfronten a barreres sistèmiques al desenvolupament sostenible com la desigualtat, les modalitats de consum no sostenibles, l’escassa capacitat institucional i la degradació del medi ambient.
L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible es caracteritza fonamentalment per la seva universalitat i la seva indivisibilitat. S’adreça a tots els països de l’hemisferi sud i l’hemisferi nord com a països objectiu. Tots els països que subscriuen l’Agenda 2030 han d’adaptar els seus esforços en matèria de desenvolupament amb l’objectiu de promoure la prosperitat tot protegint el planeta per aconseguir un desenvolupament sostenible.
L’Agenda 2030 engloba 17 objectius, de caràcter prioritari cap a un desenvolupament sostenible.
El punt 15 tracta de la Vida terrestre : Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar sostensiblement els boscos, lluitar contra la desertificació,
aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat.
En aquest sentit, podem parla de la connexió de l’ésser humà amb la natura: el Jo Natural.
Connectar amb la natura és una expressió que engloba moltíssims conceptes importants: biofília, LifeReset, meditació, horticoteràpia, arteràpia, fitoteràpia…Per què l’ésser humà ha de tornar a les seves arrels i connectar amb la natura? Quins són els beneficis d’integrar la biofília al nostre dia a dia quotidià?
Aquesta frase: ”connectar amb la natura”, pot tenir múltiples sinònims, però en destaca un en particular: biofília.
La biofília és un terme inventat pel gran psicòleg, filòsof i humanista Erich Fromm (1900-1980) un escriptor que potser coneixem d’obres clau com “L’art d’estimar” o “La por a la llibertat”. Segons Fromm la biofília és “la passió per tot el vivent”, una definició bastant genèrica que es podria ampliar com aquest sentiment profund (passió) de l’ésser humà quan entra en contacte amb el seu entorn, aquesta afinitat que els éssers humans sentim per tots els éssers vius que ens acompanyen en el nostre camí vital inclosos nosaltres mateixos.
De fet connectar amb la natura és, un sentiment innat a l’esser humà normal i saludable, una passió per protegir, estimar i cuidar a qualsevol ser amb vida, incloses les plantes i els animals de qualsevol espècie.
Una necessitat vital que, si no la satisfem, pot tenir seriosos efectes negatius a la nostra salut física, mental i emocional.
De la mateixa manera que allunyar-nos de la natura fa emmalaltir al planeta i a nosaltres mateixos, connectar amb la natura ens aporta innombrables beneficis per a la ment i pel cos, beneficis psíquics i físics molt importants.
Ens aporta una disminució dels nivells d’estrès negatiu i de totes les patologies i afeccions associades com són l’angoixa, la tristesa, el malestar, la depressió…Així com també un gran augment de la capacitat creativa i artística.
Però que passa a nivell físic?
Ens permet controlar la tensió arterial, en la prevenció de malalties cardiovasculars com la insuficiència cardíaca, l’infart etc. Ens aporta una millora del nostre sistema immunitari, de les nostres defenses enfront de virus, bacteris.
Com podem connectar amb la natura?
Com hem vist fins ara, tornar a connectar amb la natura no és un capritx, sinó una necessitat vital per a qualsevol persona que desitja sentir-se bé amb si mateixa tant a nivell físic, com a psicològic i emocional. Però com podem connectar amb la natura en aquest segle XXI tan sorollós i estressant? De moltes i variades maneres tan senzilles com : activitats de artteràpia – anar d’excursió i recollir pedres per pintar-les, anar a buscar mores per fer un pastís, fer un passeig fotogràfic pels bonics pobles de la província… Hi ha multitud d’activitats d’artteràpia que pots practicar en parella o en família per donar solta a la nostra creativitat utilitzant els senzills tresors que ens fa la mare naturalesa.
Practicar un esport adaptat a les nostres condicions físiques, és summament recomanable, però si a més ho fas a l’exterior, les nostres endorfines es dispararan i els beneficis físics i emocionals es multiplicaran.
Aprofitem el contacte amb la natura per focalitzar la nostra atenció a aprendre hàbits saludables per a tota la vida a través de la nutrició integrativa, el control de les emocions o les teràpies naturals.
Però tot ha de començar des de ben menuts. L’educació en preservar el nostre benestar natural i la nostra salut té com a punt de partida principalment l’entorn familiar, seguit per una Educació Sostenible en el sistema educatiu. Com podem ajudar als nostres xiquets i xiquets a conèixer millor la fragilitat de la terra: fer una excursió a un parc proper amb finalitats culturals, plantar un jardí silvestre per a la fauna salvatge, per exemple flors respectuoses amb les abelles, hotels d’insectes, estanys a les zones urbans.
Recordant a Albert Einstein quan deia que el “El món és un lloc perillós, no a causa dels que fan mal sinó d’aquells que no fan res per evitar-ho” ens adonem el paper que tots i totes juguem en el manteniment de la salut del nostre entorn i en el llegat que lliurarem als nostres fills i filles. Totes les persones estem interconnectades i depenem les unes de les altres. Totes i tots sumem. Tots els gestos sumen. Tot suma, també en la defensa del nostre patrimoni més ancestral: el medi ambient. Visquem de forma sostenible i oferim als nostres fills i filles un futur amb més oportunitats.
En resum…
Connectar amb la natura no només és un dret intrínsec a l’ésser humà, també és una obligació ètica i moral, un compromís vital que tot ésser humà de bé té amb aquest planeta blau que hauríem de cuidar i preservar per a les següents generacions. Hi estàs d’acord?