Durant aquest any llarg de pandèmia, com en totes les situacions difícils, l’espècie humana s’ha donat a conèixer de la forma més explícita que mai.
Tota la misèria i tota la glòria de la humanitat s’han mostrat de la forma més visible en un ampli ventall de fets i d’actituds.
Hem tingut ocasió de poder observar l’actuació patètica d’un seguit de personatges i bufons, un mostrari a voltes esgarrifós, a voltes sonat, d’allò que pot donar de si l’espècie humana.
I, per contraposició, les persones, eminents o anònimes, que ho han donat tot a primera línia de foc i també a la rereguarda.
Estic segura que tothom sabrà identificar-ne algun. Òbviament, no diré noms, però crec que no caldrà.
Intentaré fer-vos-en un inventari i vatros poseu-hi la imaginació.
- El curandero naturista de pa sucat amb oli que promou trobades amb abraçades, sense mascareta, que aconsella herbes i remeis contra el virus. I que, damunt, ho fa com si fos un acte de rebel·lia, quan el que fa és posar en perill els seus acòlits amb la venda d’herbetes de la forma més imprudent.
- Negacionistes que fan rogatives per espantar el virus, que es prenen aigua amb suc de llima en dejú, però que després s’amunteguen a l’església.
- El o la governant que, amb una mitja rialleta de Joker, profereix les parides més grans, posa en dubte els criteris científics i fa populisme del més baix. Deixa obrir bars i fer manifestacions de pijos, mentre deixa morir els avis sense atenció mèdica. La més alta estadística de morts no li fa perdre la rialla foteta i damunt rep un aplaudiment i la majoria de vots.
- La persona suposadament periodista que, des del “calaixó” o el micro, a peu i a cavall, fa el caldo gros cada dia a costa de desinformar el personal, d’intentar crisis de govern, de donar la culpa de tot al Gobierno i al Govern. I que, de passada, contribueix a la histèria general del cuanto peor, mejor i també posa de la seua part perquè alguns jokers continuen al timó.
- La persona representant política, que estant al govern o a l’oposició, fa de la necessitat virtut i, per comptes de demostrar honradesa i la propugnada unitat, que en comptes de donar suport als soferts que estan al timó en ple temporal, s’amaga de les decisions impopulars, però necessàries, i ven arguments populistes de 5 cèntims, que molts encara li compren a preu d’or. La bola de neu es va fent grossa i al final ja és allau.
- I a la trinxera de primera línia, a la rereguarda, al laboratori, a la intendència i a l’avituallament, els i les millors soldats de la ciència, la medicina, la guarda i la cura (fins i tot els polítics al timó de la nau en ple tornado) que, amb gran fatiga física i mental, deuen observar rere les ulleres entelades, la triple mascareta i el vestit d’astronauta, els alegres botellons. Una bona mostra que l’estultícia i l’hedonisme embriaga una part de la població.
- Finalment, el o la votant que, content i fotut, vota amb alegria el o la Joker de torn que li deixa prendre canyes, o que no vota una alternativa quan està tot en joc, cosa que demostra la temeritat de bona part del personal, que pateix una síndrome d’Estocolm galopant.
- El món se’n va a la m…, com sempre, però la canyeta que no falte.
Em deixo algú…?
Ester Martí Accensi