Abans de començar em vull disculpar amb l’alcalde de Santa Bàrbara, a qui en el meu anterior article li vaig canviar el seu nom Antonio pel de Manel, per distracció; i ara sí, ja entro en matèria.

Mira, no ho acabo d’entendre… si un estat és una democràcia, jo crec que es veu: en la satisfacció de la ciutadania, en els drets i llibertats que gaudeixen les ciutadanes i ciutadans, en l’ús de ferramentes participatives per a la població, en la inclusió de la ciutadania en la presa de decisions, en fi, en fer real la paraula democràcia, que vol dir govern del poble. Quan un estat ha de fer periòdicament visites a altres estats per recordar-los que és una democràcia, fent declaracions per la tele i concedint entrevistes, jo crec que alguna cosa passa. Segurament han de recordar-ho perquè els altres estats veuen les porqueries fiscals del ciutadà Juan Carlos, les de la policia patriòtica, les d’un sistema judicial encara hereu del franquisme, i les del judici del Tribunal Supremo…

Jo mateix, que ja vaig votar a les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys de dictadura (potser són les seues restes lo que encara no s’ha netejat a diferents instàncies…), mai he pogut votar si vull ser espanyol, ni mai he pogut votar si vull una família reial, per tant he de ser espanyol perquè ho diuen a Madrid (o és Madriz ?) i m’he de tragar una corona que fa vergonya i he de vore com alguns líders polítics i socials catalans van a la presó o a l’exili per convocar un REFERÈNDUM, que és la màxima expressió de la democràcia!!! Als Estats Units es convoquen sovint consultes populars, a Suïssa també, a Escòcia en van fer una per la independència, amb el vistiplau d’Anglaterra, uns van defensar el sí i els altres van defensar el no i, curiosament, va guanyar el no; molt bé, però el procediment democràtic és impecable. Lo que demostren en esta obcecació seua, en esta aversió a les urnes (demofòbia, urnofòbia …) és el seu genoma imperialista, que han deixat patent durant la història (i tothom pot llegir llibres d’història) a bona part del continent americà, al centre d’Europa, al nord d’Àfrica i a Filipines, fent tota classe de barbaritats per imposar al seu rei o reina, la seua llengua i recaptar impostos; mira, pos si és lo mateix que fan ara, però vestit de legalitat…

Fa poc, el dia 9 d’abril, França va acceptar celebrar un nou REFERÈNDUM d’independència a Nova Caledònia. Però, clar, França és un país avançat, és una república, REPÚBLICA; a França una vaga fa caure un govern, a França han portat fa poc a un expresident de la república a judici i pot entrar a presó (recordeu totes les porqueries del PP i d’Aznar i Rajoy concretament i no els voreu mai acusats de res, només com a testimonis, burlant-se de tots natros amb la seua supèrbia, clar, emparada en un poder judicial que tenen a la butxaca – amb declaracions de càrrecs del PP afirmant-ho – perquè defensen el mateix …), a França Notre Dame és propietat de l’estat (no com les catedrals d’aquí) i a França el president actual de la república defensa clarament per la tele la llibertat d’expressió afecte a qui afecte, sí, sí, igualet que aquí, on el gobierno de España es passa el dia parlant de “los que se saltan la ley”.

Clar, després veiem España, i tenim tota mena de mostres d´un estat malalt, amb una cúpula judicial que es dedica a defensar “a capa y espada” el nacionalisme espanyol, la unitat de la pàtria espanyola i a castigar als que fan alguna cosa en contra (només cal vore els milers de procediments judicials que encara estan oberts a partir de l’1-O), uns cossos policials amb tics clarament franquistes ( recordeu l’1-O i els testimonis del judici del procés al TS) i amb una classe política, concretada en la majoria al Congreso per part de PP i PSOE (lamentablement este últim també), que actua com una barrera defensiva de la corona corrupta i de totes les barbaritats hagudes i per haver en la defensa i imposició de la nació espanyola; i després acusen els altres de nacionalistes…

Ja ho va dir Antonio Machado (gens sospitós de ser independentista català), que l’ànima, l’essència de España, estava a Castilla, però ha passat el temps, i haurien de centrar-se més en ells, en els que són com ells, en els que parlen la seua llengua i … Ressorgir; per cert, Machado deia que la reactivació de España ha de venir del poble i ell atribuïa valors negatius a la classe de ” los señoritos provincianos”, com ell els anomenava.

Acabo regalant a tota esta gent, bàsicament jutges i governants, que volen tiranitzar altres pobles, per consolidar per la força l’hegemonia de la depauperada España, un versicle del profeta Isaïes, nascut aproximadament el 770 abans de Crist, concretament a Isaïes 13:11 on diu: “Ho diu el Senyor: Jo castigaré la depravació del món i els crims dels malvats. Posaré fi a l’orgull dels altius, humiliaré l’arrogància dels tirans”.

Professor de secundària.