El senyor Enrique Panisello diu al seu article publicat a Ebredigital.cat el passat 14 d’abril que Santa Bàrbara és un caos urbanístic, i evidentment carrega la responsabilitat de tot plegat damunt de l’alcalde i regidor d’urbanisme, que ara fa poc més d’un any va prendre possessió del càrrec, segon ell un tal Sr. Manel Ollés.

Primer de tot, voldria informar-lo que l’alcalde de Santa Bàrbara, – poble on el Sr. Panisello ha viscut sempre -, des del passat 17 de març de 2020 és el Sr. Antonio Ollés, que no Manel.
Deixant de banda aquesta confusió sense importància, i entrant en matèria urbanística, em pregunto si el fet de ser jo ara l’alcalde de Santa Bàrbara em converteix en responsable únic de tot el que s’ha fet a aquest poble des de que tenim democràcia. Crec que no. De la mateixa manera que no gosaria “adjudicar-me” el mèrit de totes les actuacions bones que s’han fet en matèria urbanística (desviament del gruix del trànsit per la variant, remodelació del carrer Major, urbanització del Passeig de les Escoles, construcció del Pavelló, del CAP, de l’edifici de Serveis Socials, de l’Smartcentre, i un llarg etcètera) tampoc seria just atribuir-me a mi totes les deficiències i errors que s’hagin pogut cometre, que segur que també en trobaríem. Els nous mandataris hem d’assumir tot allò que ens trobem fet pels anteriors, hem de procurar endegar nous projectes, i si alguna cosa no acaba de funcionar correctament, intentar millorar-la o canviar-la, i en això estem. Està clar que Santa Bàrbara no és la ciutat més endreçada urbanísticament parlant del món, però d’aquí, a dir que vivim en un caos urbanístic, hi ha una gran distancia.

El primer punt al que fa referencia el Sr. Panisello, és el recent arranjament del camí de Borda, i concretament l’enderroc d’un antic pou, que es trobava en mig del camí, i que dificultava la circulació de vehicles per aquella zona. L’obra en sí mateixa ha estat de fàcil execució, en això té raó el Sr. Panisello, però potser el que no sap, és que aquest pou era de propietat particular, i per poder executar l’obra primer ha estat necessari aconseguir l’autorització dels propietaris. Potser sigui aquesta la raó per la qual s’ha tardat 30 anys en dur a terme aquesta senzilla obra, ja que ningú altre fins ara havia fet aquesta gestió, i això inclou també al Sr. Panisello, que durant 8 anys va ser regidor del PSC d’aquest consistori. Per acabar amb aquest tema, dir que no és cert que no s’hagi senyalitzat, ja que s’ha col·locat un STOP a l’encreuament, i de moment no es contempla fer una rotonda, encara que sigui petita, ja que l’espai és molt reduït, però no tanquem les portes a que es pugui fer alguna altra actuació.

Continuant amb un altre tema dels que es queixa el Sr. Panisello i que fa referencia a la senyalització del casc urbà, li puc dir que no és una actuació que es pugui fer d’un dia per l’altre. La darrera legislatura ja es van fer canvis importants, fent alguns carrers unidireccionals, fent altres de preferents, canviant zones d’aparcament, tot això amb la corresponent senyalització. Aquests canvis necessiten d’un temps per a que els veïns es vagin adaptant, i aquesta legislatura juntament amb la regidoria de Governació continuarem introduint noves mesures per tal de continuar racionalitzant el trànsit al nostre casc urbà, en la mesura del possible.

Respecte el creixement urbanístic del nostre poble, podríem dir que fa uns 12 anys que està pràcticament aturat. Certament ens organitzem per unes Normes Subsidiàries on estan definides unes Unitats d’Actuació, per planificar com ha de ser el desenvolupament d’aquelles parts del poble que encara no estan urbanitzades, encara que sí que puguin haver edificacions anteriors. Efectivament hi ha altres maneres de gestionar el creixement urbanístic, com podria ser fer un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal), però això no és senzill, ni barat, ni soluciona els problemes per art de màgia. Desconec com es va gestionar el tema urbanístic amb anterioritat al 2011, però pel que jo he aprés dels alcaldes i regidors d’urbanisme, Jordi Boronat primer, i Alfred Blanch després, a Santa Bàrbara es tracta a tothom per igual, i en cap cas es concedeixen privilegis a cap oligarquia local, que en cas d’existir, a mi almenys me’ls haurien de presentar, perquè desconec totalment a qui es pot referir el Sr. Panisello.

I en tercer lloc, i pel que puc intuir, tenim el tema que realment produeix neguit al Sr. Panisello, que és el que fa referencia a la construcció de les famoses casetes de camp en zona rústica. A les Terres de l’Ebre des de fa uns sis anys esta vigent el Pla Director Urbanístic de les Construccions Agrícoles Tradicionals de les Terres de l’Ebre (que pot consultar aquí: https://cutt.ly/1voSGUj ), que es va redactar i aprovar justament per evitar la disparitat de criteris entre municipis i per preservar la singularitat paisatgística del nostre territori.
L’Ajuntament de Santa Bàrbara, com no pot ser d’una altra manera, està aplicant aquesta normativa, i és per això que el nostre tècnic municipal li ha dit al Sr. Panisello, que per edificar una caseta de camp de nova construcció, entre altres requeriments, hi ha la limitació de 20 m2 de superfície. No obstant el Pla Director també contempla la possibilitat de construir un maset de fins 40 m2 i inclòs magatzems agrícoles o granges en funció de la vinculació que tingui el propietari amb l’activitat agrícola o ramadera. També cal saber que a Santa Bàrbara es va elaborar un catàleg de masades i construccions rurals antigues del nostre terme, de tal manera que els propietaris poden reformar-les i d’aquesta manera poden gaudir de una construcció rural amb una superfície superior als 20 m2 que limita la normativa per les noves construccions.

No voldria acabar sense invitar al Sr. Panisello a que si realment té interès en buscar una solució a les seves inquietuds urbanístiques, no tingui cap reparo en venir al nostre Ajuntament, on es trobarà les portes obertes per tractar de manera constructiva aquests temes que exposa al seu escrit, i qualsevol altre.