La gent de Roquetes cada 14 d’abril des del 1850 tenim aquest dia i aquest mes per recordar qui som i d’on venim.

El 14 d’abril de 1850, ja de bon matí, reunits a la casa del qui serà el futur i primer alcalde de Roquetes al carrer de la Gaia, signen davant del secretari la constitució del nou ajuntament. Han passat 171 anys d’aquell moment i la població de Roquetes ha canviat molt en gairebé dos segles, però malgrat el gran canvi sofert continuem tenint mancances com qualsevol altre municipi, mancances socials, econòmiques…,

Econòmicament hem passat de ser un poble sobretot agrícola a ser un municipi de serveis i petites empreses. Ha triplicat des de llavors en població i és un municipi on hi viu molta gent jove. Hem parlat de passat i present, però què volem per al futur de Roquetes? Què ens agradaria com fos Roquetes? Roquetes hauria de continuar sent una ciutat acollidora, una ciutat on els seus ciutadans continuessen sentint-se a gust. També una Roquetes com a ciutat connectada al món i que aposte per empreses tecnològiques, una ciutat socialment justa i econòmicament pròspera, en ganes de treballar el seu futur, però sense oblidar el seu passat; el passat pagès que vivia la festa, que gaudia ballant i cantant jotes, que xalava, però que treballava de valent per a què nosaltres avui siguéssem el que som. Ells van transformar el nostre terme erm en terme conreat amb bancals d’oliveres i garrofers i natros avui hem de saber transformar el nostre present per poder encarar el futur amb garantia, també en constància i molt d’esforç. És l’esforç i les ganes de millorar i avançar el que transforma una societat i a Roquetes en som conscients del que això suposa.

Som gent amb ganes i amb empenta i sabem per la nostra història que ningú et regala res. Vam engegar un municipi a partir d’una barriada. Vam fer de Roquetes una ciutat industrial i amb empenta econòmica gràcies al conreu de l’olivera amb més de 150 molins d’oli. Gràcies al canal de la dreta de l’Ebre vam transformar la plana baixa de Roquetes en conreu de regadiu. És a dir la tenacitat al final té recompensa.

Per això el 14 d’abril ha de ser una data de celebració, però també de reflexió sobre qui som, què volem ser i on volem arribar. És el segon any que no podem celebrar-ho com cal, però això no fa que perguem les ganes de reivindicar i recordar que significa aquest dia per a les roqueteres i els roqueteros.

Autor: