Ha mort als 55 anys d’edat Josep Igual Febrer, una de les grans veus poètiques i narratives de casa nostra. Segons ha anunciat a facebook la seva companya Xus Valor “ha marxat tranquil, en pau, sense patir, tal com havia demanat”. El seu comiat es farà al seu poble natal, a l’Esglèsia del Crist del Mar de Benicarló, on havia nascut el 1966. Enamorat del delta de l’Ebre als anys noranta va passar a residir a La Ràpita. Darrerament vivia a Amposta. Compaginava la seva tasca d’escriptor amb la de músic. Escriure cada dia era fonamental per a ell. Està considerat un dels grans autors de casa nostra, com ho demostra tota l’obra que deixa publicada i els nombrosos premis i reconeixements que deixa. Va col·laborar amb articles, relats breus i poemes en diverses publicacions, revistes literaries i culturals del País Valencià i Catalunya com ara Reduccions, L’aiguadolç, Passadís, Saó, Hoja de Valencia, L’Ebre, Ràpita, Duemevela, Plet, Crònica de Vinaròs o L’Arana, entre altres. Algunes de les seves obres han format part de diverses antologies literaries i s’han traduït a altres idiomes. Deixa un enorme llegat literari que va començar de ben jove.
De la seva obra poètica cal destacar: “Treva d’hivern” (1987), “35 poemes” (Premi Joan Rois de Corella Ciutat de València, 1988) “Diari Espiritual” (1990) “Lector d’esperes” (1990), “Closed for sale” (1994), “Refugi contra la tempesta” (1994) “Quadern de noces” (Premi Terra de Fang 1996), Tríptic (Premi ciutat de Benicarló 1997) “Rebotiga del Brocanter” (Premi Josep M Ribelles Ciutat de Puçol, 2000), “Ditades al vidre” (2008) “Uomo qualque” (Premi de poesia Manuel Rodríguez Martínes Ciutat d’Alcoi, 2010), “Oliverar de l’aire” (Premi Xavier Casp, Ciutat de Carlet, 2019)
En narrativa ha escrit “Tres esqueixos” (1989), “L’hora cega” (1994) “El cor cansat” (1996), “Cabotatge”, (Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 1996), “Les clarianes i els dols” (2000), “L’any de la fi del món” (Premi Vall d’Uixó, 2001), “Els rastres dels dies” (Premi Alambor 2003), “Prosas meridionales” (2004) “Torn de nit” (Premi l’Ametlla de Mar 2005), “Retrats de butxaca” (2006), “Faules mamíferes” (2007), “Quadrens deltaics” (Premi Cristòfol Despuig, 2009), “Fugida en cercles” (2010), “No és el que sembla”(2010) “Plàncton” (2012), “Amors gairebé eterns” (2013), “Música secundària” (Premi de narrativa Ciutat d’Amposta 2015), “L’incert Alberg” (2016), “Circ de puces” (2019) i “L’eternitat enamorada” (Premi Joan Fuster/Octubre d’assaig 2019)
Des de l’any 2008 publicava el seu blog, Plàncton, a la pàgina 3×4.info. Paral·lelament a la seua tasca literaria va musicar els seus propis poemes i d’altres autors com a cantant i autor. Va publicar discs com “Sort de tu” (1998) i va realitzar recitals arreu de la nostra geografia.