Tot just he acabat de veure la minisèrie documental sobre el calvari de Nevenka Fernández, tinenta d’alcalde d’Hisenda de l’Ajuntament de Ponferrada (León), ara fa vint anys.
Ara que hi penso, recordo vagament que el cas va sortir als diaris i als telenotícies.

El documental m’ha deixat impactada: llavors era una noia jove, guapa, intel·ligent i amb alts estudis a qui un dia van demanar formar part d’una llista electoral del PP. Llavors començava a plantejar-se “ficar dones a les llistes”.

L’alcalde i el seu segon li van proposar formar-ne part i ella ho va acceptar. Devien pensar que els “adornaria” la llista. Ismael Álvarez era l’alcalde, però també un empresari “de la nit”, amb negocis a l’hostaleria, i un faldiller reconegut a Ponferrada.

Però ella mai va jugar aquest paper, el de simple adorn. Havia passat anys estudiant la carrera i el màster a Madrid. Segons ella, mai havia pensat a entrar a la política, però li va agradar la idea de treballar pel lloc on havia nascut i s’havia educat. Va acceptar la proposta i va treballar molt i molt al consistori, pel que es veu.

L’alcalde era un populista fins al moll de l’os i es comportava com si fos l’amo de Ponferrada, amb una gran xarxa clientelar. Prepotent, masclista i faldiller: pareix que tothom li reia les gràcies, menys els que patien les seues canallades, és clar.

Aquell any va arrasar el PP a les eleccions municipals i Nevenka va agafar grans responsabilitats al Consistori, ja que tenia una alta preparació universitària.
Quan veig les imatges de la seva presa de possessió, pareix un lliri entre cards. Una noia jove i amb preparació enmig d’un munt d’homes molt més grans i grisos que ella. Brillava allà al mig i, alhora, traspuava innocència i fragilitat enmig de tots aquells taurons de províncies.

Però Nevenka va agafar la responsabilitat d’Hisenda i altres; pel que diuen els testimonis, es prenia molt seriosament la seua tasca.

Temps després, l’alcalde, Ismael Álvarez, es va quedar vidu. La seua dona va morir a causa d’una llarga malaltia. I encara va augmentar la seua gran popularitat. L’equip de govern i la gent del carrer li feien costat en un moment dur per a ell.

No gaire temps després, va començar a mostrar a Nevenka que volia alguna cosa més que una simple relació política. El totpoderós alcalde era temut i admirat i ella, tot i que no ho veia clar, va accedir a tenir alguna relació amb ell durant uns mesos. Però, tot i ser jove i innocent, Nevenka no estava gens còmoda, va començar a sentir-se malament i va decidir trencar la relació al cap d’un temps.

I aquí va començar el llarg calvari infringit per l’alcalde. Un cas clar d’assetjament laboral i sexual, tot i que llavors encara no es coneixia aquest terme. Un cas clar d’assetjament, conegut i consentit pels regidors i regidores del PP, el seu grup, i practicat amb la connivència de tots. La van tractar com un drap brut. La fràgil Nevenka va ser menyspreada a l’ajuntament i al carrer.

No us faré un espòiler. Nevenka hauria pogut fugir i no tornar mai més ni a l’Ajuntament ni a Ponferrada, però va decidir que tenia dignitat i que el totpoderós Ismael Álvarez no havia de quedar impune.

Ell va moure tots els fils i la víctima es va convertir en la diana de totes les crítiques, fins i tot la van tractar de boja. Fins i tot es van fer manifestacions a favor de l’alcalde i l’equip de govern va testificar contra ella al judici. L’ambient a Ponferrada era irrespirable.

I un altre escàndol encara al tribunal: el primer fiscal va assetjar, vexar i maltractar Nevenka durant el judici. El jutge el va cridar a l’ordre: “Li recordo, sr. Fiscal, que Nevenka és un testimoni, no l’acusada”.

Entre altres, el fiscal li va fer aquesta pregunta:
“Vosté, que no és l’empleada d’Hipercor a qui li toquen el cul i ha d’aguantar perquè és el pa dels seus fills (…), per què no va dir s’ha acabat i me’n vaig?”.

Nevenka li respon amb un fil de veu: “Per defensar la meua dignitat, no podia fugir i perdre la meua dignitat…”.

El fiscal va ser molt qüestionat i al final la Fiscalia de l’Estat el va rellevar per assetjament processal.

Nevenka va guanyar el primer judici per assetjament sexual a l’Estat espanyol, però va haver de marxar de Ponferrada i d’Espanya. Ara viu a l’estranger i, després de vint anys, ha gosat explicar el seu cas a la televisió. Ismael Álvarez no ha volgut participar al documental.

Per dignitat, desemmascarem els assetjadors.

Filòloga.