Victòria fonamental davant un rival directe del Base Oviedo que entrena el tortosí Toni Malla. El Santoña, a qui despengen ara a set punts a la classificació, tan sols havia cedit dos derrotes per la mínima (davant el Balonmano Soria que s’imposava per 24-25 en el primer compromís que disputaven a casa i enfront el Balopal que els superava 27 a 28 a la quinzena jornada) i un empat a 23 gols davant el segon classificat Gijón.
Era una victòria de doble valor tenint en compte que esgotava les darreres opcions d’optar a enganxar-se a la part capdavantera del grup i els cantàbrics han tirat d’ofici per esgarrapar els dos punts en joc i mantindre’s així en la lluita per les dues places de promoció d’ascens de les quals els separen dos i un punt respecte al Cafés Toscaf i el Gijón respectivament, tot i que tenen un partit menys disputat tenint en compte que ja han descansat aquesta segona volta.
Les victòries contundents dels d’Avilés i els asturians en les seves respectives confrontacions davant el penúltim classificat, la Universitat de Valladolid (39-22) i enfront un rival directe com era el tercer classificat el Balonmano Soria (32-21) feien necessària la victòria dels de Malla per mantenir intactes les seues opcions per disputar la lluita per recuperar una de les dos primeres places.
El partit va resultar parell i emocionant i en els instants més igualats, el bloc de l’entrenador ebrenc va mantenir la serenitat per a doblegar al Santoña. D’entrada s’avançaven els locals gràcies a dos gols de Lazar Adamovic. El balcànic va començar molt encertat en els llançaments de llarga distància. No obstant, el Base Oviedo replicava amb accions culminades per Tolmos, Nacho Huerta i Dani Sedano va per empatar a tres gols als sis minuts de joc. Fruit de la inèrcia que havia adquirit el duel arribava el primer avantatge pels visitants amb el 3-5. Però els cantàbrics, que no li perdien mai la cara al partit, van aconseguir anivellar a sis gols. Els asturians aconseguien la màxima renda de l’enfrontament quan marxaven poc després amb un 9 a 12, però la rèplica local tornava a igualar el xoc a 12. Tot i les inferioritats en el darrer tram de la primera meitat, els de Malla ho van saber gestionar i enfilaven el camí dels vestidors amb un mínim avantatge de 13 a 14.
A la represa, el duel seguia parell i frenètic. Després de l’empat local en el primer atac de la segona meitat, el partit entrava en una fase d’intercanvi de cops fins a falta de quatre minuts per al final quan Juan Echevarría i Nacho Huerta van situar altre cop l’avantatge de dos gols (24-26). Llavors l’actuació determinant de Magnol Suárez sota pals va servir per a amarrar un triomf clau.
El tècnic de Tortosa Toni Malla qualificava la victòria “de molt d’ofici”. Malla valorava que “era la seua última oportunitat de reenganxar-se als llocs de dalt. Han sortit a morir i han jugat un bon partit. Hem anat a remolc en el seu joc, però no en el marcador. Hem portat bé els parcials i hem mantingut els temps. Hem jugat un partit molt madur, de molt d’ofici. Quan jugues malament, hem tingut 12 pèrdues, solament pots tirar d’ofici i saber portar el timing del partit. A nivell de joc, Santoña ha estat millor que nosaltres”, sentenciava.
Malla creia que “hem estat ordenats en defensa i hem sigut molt pacients. Ens ha costat atacar-los perquè ells van obrir la defensa. Ens ha costat, però hem tirat de sistema. Ens hem refugiat en això i no en les individuals. Hem jugat com a equip i hem seguit el pla de partit”, assegurava l’entrenador ebrenc que al mateix temps destacava que “Si volem estar a la fase, serà així. Ens serveix per a aprendre. Els partits cal patir-los, cada partit és un món i cal respectar a tots els rivals. Això ens servirà per a entrenar el que ens ve per davant. Espero que a partir d’aquí l’equip continue creixent i que aquestes oportunitats que hem tingut per a trencar el partit, no les desaprofitem amb pèrdues ximples de pilota”, admetia.
A més, Malla es va referir a les llàgrimes d’alliberament del porter Magnol Suárez al final del partit. L’actuació del cubà va ser determinant en el tram final del xoc, amb diverses aturades clau “És més exigència personal. És un gran porter i creu que ha d’estar en uns números altíssims. Ha parat 11 o 12 pilotes. Estem acostumats a veure un Magnol que per a molt i es va amb aquesta sensació. Això és bo, demostra que la gent està compromesa amb l’equip i que, encara fent-lo de notable, vol fer-ho encara millor. Això se li passa a l’autobús, de retorn a casa, amb l’alegria de la victòria”, reconeixia el tècnic.