Aquest conte s’ha escrit en commemoració del dia de la Dona, 8 de març, i dedicat a totes les noies, amb el desig que Ella es transformi en Jo.
La família d’Ella portava el ferro a la sang: el seu rebesavi havia estat ferrer; el seu iaio, ferrer; el seu pare, ferrer; i els seus germans, ferrers. Què li esperava a ella? Ser ferrer? De cap manera, una dona no podia ser ferrer, però sí portar els comptes de la ferreria. A casa seva no hi havia llibres, sinó martells, cargols i moltes eines. Ella, en canvi, portava una altra cosa a la sang, que no depenia de la genètica: la lletra. Els regals que demanava als seus pares eren novel·les, col·leccions de clàssics, enciclopèdies per fer els treballs ―llavors no hi havia internet―… I es va convertir en la primera de la família a fer Batxillerat. Quin orgull per a tots! Ja els estava bé, perquè per portar els números de l’empresa calia estudiar una mica.
El daltabaix es va produir quan va amollar que volia estudiar Filologia. Filologia? Què era això? I els comptes del negoci familiar, què? El somni d’Ella hauria estat possible si no hagués aparegut, en forma de cavaller-heroi, el seu germà gran, que va lluitar al seu costat contra totes les adversitats. Potser pensareu que Ella era una rata de biblioteca, que no tenia amics ni vida social. Us equivoqueu. Era la primera d’apuntar-se a les festes, de passar hores tocant el clarinet a la banda de música…, encara que no oblidava en cap circumstància on volia arribar: fer estimar la llengua i la literatura als seus futurs alumnes. I quan algú lluita per allò que estima, té moltes possibilitats d’aconseguir-ho. Així que Ella no va parar aquí. Va continuar creixent com a persona, com a professora, com a mare, com a lectora, sempre envoltada de llibres: els de ficció, que l’apassionaven; els de text, per formar els seus nois i noies; els de la seva especialitat, per seguir aprenent i adquirint nous coneixements sobre altres llengües i literatures, per tornar a entrar a la universitat, ja no com a estudiant sinó també com a docent… Ella es volia convertir en una dona de lletra. No obstant, li faltava una peça, una de molt important: transformar la seva imaginació en paraules. Com li agradaven els reptes, s’hi va posar i no ho va fer tímidament, no, sinó que va escriure una novel·la, darrera de la qual en va venir una altra i una altra…, perquè Ella tenia moltes pors, com tothom, però la feina, l’esforç i la superació, lluny de ser entrebancs, es van convertir en la seva motivació.
Per sort, no totes les noies foren com Ella, si així hagués estat no existirien enginyeres, policies, actrius, astronautes, pintores, esportistes, polítiques…, les quals, tot i ser molt diferents, úniques, comparteixen un tret que les ha portat on són: la passió pel que fan.
Porteu el que porteu a la sang, lluiteu, com Ella, pel que desitgeu, costi el que costi, traieu l’heroïna que porteu dins i no deixeu mai de reptar-vos a vosaltres mateixes, perquè en la superació s’amaga la felicitat.