Moltes reflexions envers les seqüeles que deixarà aquesta pandèmia, moltes, però moltes que també es queden al tinter. Per a mi, aquesta pandèmia, quan acabi, si acaba, haurà deixat moltes coses més que crisi, reflexió de model de gestió i dolor. Haurà evidenciat com les persones, som capaces de generar fractures socials al nostre entorn. Com algunes, si cap, som capaces de tornar-nos més humanes, més empàtiques, més resilients i també com d’altres ja no poden empitjorar més, convertint-se en un bitxo pitjor que la COVID i contra el que no existirà vacuna i als que aquesta Next Gerneration que ve acabarà deixant enrere de manera natural.

Som moltes les famílies que ens hem trobat en confinament, amb adolescents que complien la seva majoria d’edat i el canvi cap al món universitari i preadolescents en canvi de cicle cap a l’ESO amb llàgrimes als ull perquè entre pares i amics hem intentat apropar-los el nostre afecte telemàticament.

Es parla molt de la “generació perduda”, a mi m’agrada més pensar que serà la generació de les oportunitats. Oportunitats de millorar, oportunitats de tornar-se més solidaris, oportunitats de transformar, oportunitats de repensar l’actual model de relació i de gestió social i política. I sobretot oportunitats de creixement personal, d’explorar les mateixes capacitats i d’enfortir-se. Serà la generació de la preocupació pel proïsme, d’una altra visió de com viure la vida, de com marcar-se prioritats entre allò que és important i allò que és relatiu. I tot això ho portarà la COVID.

Ens portarà persones fortes, preparades i emocionalment competents, seran la generació d’un salt a les noves tecnologies a un nou model de relacions socials i laborals del zero al cent, però compte, l’èxit només serà possible sense resistència al canvi i si som capaços i capaces de sortir de la instauració en la queixa constant i assumim que aquelles coses que no tenen solució no són un problema.

I a diferència del que pugui pensar la majoria, sortir de la queixa i visualitzar oportunitats no és submissió, és no deixar passar el tren de l’aprenentatge i mirar més enllà d’un mateix, mirada ampla cap a l’escenari de millora que ens deixarà la pandèmia.

Per acabar: no hi ha manera bona ni millor de gestionar una situació com la que estem vivint, pensar el contrari serà un error i una manca d’empatia tremenda, i això voldria dir que no hem après res i que continuaríem vivint en la queixa i l’immobilisme, mentre al nostre voltant s’esvaeixen un gran nombre d’oportunitats de transformació econòmica, educativa, social i política.

Autor: