Poc dies abans de l’inici de la campanya electoral es feia públic el naixement d’una nova entitat anomenada Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre. Aquest grup que s’autodefineix com “apolític”, en la seva primera acció feia una crida a votar nul a les eleccions al Parlament de Catalunya. Res més llunys d’una acció política de primer ordre.

Sovint aquesta qualificació d’apolític es confon amb apartidista, i es fa amb l’objectiu de contraposar-se a la utilitat de l’acció política, i en molts casos a associar aquesta com quelcom dolent i prescindible. L’apel·lació a “l’apolitisme” i la desqualificació de tots els representants polítics i institucions per igual, intenta connectar amb un sentir que cada dia genera més adeptes; però que també té el perill d’acabar alimentant populismes, personatges i partits que amenacen la nostra democràcia.

La situació d’emergència que pateix el Delta ve de lluny, i si alguna cosa li ha mancat des de fa dècades, són polítiques de protecció per part del govern de l’Estat, que és qui en té la màxima competència. Un govern que després de les destrosses del Glòria reaccionà presentant un projecte unilateral de protecció que ha topat amb el rebuig de la Taula pel Consens del Delta i la Generalitat de Catalunya, les propostes dels quals no han estat tingudes en compte.

En aquest context el nou moviment ha justificat la seva aparició “davant una classe política que no té la preservació del Delta de l’Ebre entre les seves prioritats”. Afegint que a causa de la “inacció política” i “l’abandonament per part del Govern i les institucions”, s’han organitzat per a pressionar les administracions per aplicar el Pla Delta elaborat per la Taula de Consens.

Un Pla del Delta que ha proposat aquesta Taula liderada, entre altres institucions, per diferents ajuntaments, presidits per uns alcaldes que formen part de la classe política i dels partits polítics que representen. Per tant, caldria entendre que quan es desqualifica l’actuació de la classe política s’està desqualificant l’acció dels alcaldes i els ajuntaments que han treballat en un Pla Delta; que el moviment diu defensar.

Generalitzar i no discernir responsabilitats i accions concretes de tots els actors polítics, però també socials i econòmics, ens avoca a un relat de l’antipolítica que pot acabar no sent tant innocent com sembla. i tenir intencions o conseqüències contraproduents. I més quan et trobes fent-ne bandera a persones que han tingut, fins fa molt poc, responsabilitats institucionals i de partit destacades.

Amb vista a les eleccions al Parlament el moviment proposà “davant accions nul·les, vot nul”. Certament el percentatge d’aquest tipus de vots ha crescut de manera significativa en alguns pobles del Delta, però es desconeix el nombre exacte que es pot atribuir a la crida feta.

El vot nul és una decisió molt respectable i legítima, però no conec cap cas al nostre país en què el seu augment, vehiculat com a reivindicació, hagi incidit gens ni mica en els plantejaments de cap govern o partit polític amb representació. Per tant, com a mitjà per a pressionar dirigents o governs té una incidència poc productiva. L’altra cosa és que permeti visualitzar la denúncia, com va ser el cas de Flix; on a les eleccions europees de 2009 el 36,23% dels electors van introduir a l’urna una papereta rebutjant els acomiadaments d’Ercros.

Si alguna cosa pressiona a governants i partits no és precisament el vot nul sinó la pèrdua de vots en benefici d’un altre. I a qui és on els moviments socials han de tenir la força i visió per compaginar la seva capacitat de mobilització amb la d’influir en la presa de decisions polítiques. I a les nostres terres en tenim un exemple històric amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre; la qual sigui dit, amb un comunicat es va desmarcar de la nova entitat deltaica i la seva crida; a la vegada que defensà “que el vot en positiu, és un instrument molt poderós que tenim la ciutadania com a eina útil per la defensa dels nostres drets i el territori”.

Algú es pensa que s’hagués pogut aturar el Plan Hidrológico Nacional d’Aznar promovent el vot nul a les Terres de l’Ebre o a Catalunya? Es va aturar amb les mobilitzacions, sí. Però també gràcies als canvis de govern a Madrid i a Catalunya, fruit d’uns vots que van canviar el signe dels governs. Així, abans de les eleccions al Parlament, el 10 d’octubre de 2003 els partits PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA signaven a proposta de la Plataforma, el “Compromís per l’Ebre”, on s’acordava propiciar la formació d’un govern de la Generalitat contrari a tots els transvasaments; fet que portaria a la Plataforma a fer la campanya “Mai més un govern transvasista”. Anys més tard, però, la mateixa Plataforma en Defensa de l’Ebre faria campanya pel vot nul a les eleccions europees de 2009 per expressar la desaprovació de la gestió hidrològica del govern tripartit. La incidència i ressò del vot nul, en aquest cas, va ser mínim.

Els mesos vinents no només la protecció del Delta de l’Ebre, sinó el riu, amb el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, seran protagonistes de la vida social i política del país. Veurem com les diferents institucions, moviments, entitats i partits ho afronten. Seria bo actuar des d’estratègies coincidents i compartides tot recordant la cita de Joan Fuster: “la política o la fas o te la fan”.

Autor: