Tal com preveien les enquestes les eleccions al Parlament del passat diumenge 14 de febrer no canviarien gaire la fisonomia o millor dir la composició del Parlament, almenys, amb la polaritat entre dos blocs bastant diferenciables i difícils de construir ponts entre ells. Aquest fet a diferència d’anys enrere les matemàtiques juguen poc a l’hora de la formació d’un nou Govern, a no sé què vagin al suïcidi col·lectiu a les eleccions vinents.

Així i tot, davant dels resultats ocorreguts el passat diumenge i la impossibilitat ideològica de poder lligar cap pacte fora del bloc de cada partit polític, i tenint en compte la situació d’emergència nacional en què actualment viu el nostre país, només demano que els partits polítics que puguin formar govern es deixen de jugar al gat i al ratolí i es posen a negociar i a tancar pactes com més aviat millor.

La veritat que la situació econòmica és bastant delicada perquè ara els partits que poden formar govern es posin a especular, jugar al mus o al ginyot per veure quines conselleries es queden, gestionen o dirigeixen. Si realment, estan preocupats pels problemes de la gent i el seu objectiu és solucionar-los no hi ha excusa que valgui. Altrament, tot serà un error i generà més patiment a la població. Una població que durant aquest darrer any ha patit penúries, misèria i pobresa.

Evidentment, que des de les meues preferències ideològiques i veient els resultats de les eleccions tinc una preferència de pacte. Tanmateix, davant la crisi econòmica, sanitària i social l’important és deixar de banda les diferències personals  i començar a constituir un govern sòlid, eficaç i eficient que es posi a treballar i a implementar polítiques fiscals expansives per tal de reactivar l’economia, ajudant sobretot als sectors que han sofert més aquesta crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.

Economista.