Com combatre el feixisme i vèncer és el títol del llibre de Clara Zetkin, editat a Tigre de paper i que tinc pendent de llegir, com tinc pendent de llegir molts altres llibres que em feien mandra, però que ara més que mai, moltes haurem de llegir, com Contra el feixisme d’Umberto Eco, editat a Ara llibres, com Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida de Jason Stanley (Blackie Books) i en aquest article en trobareu un grapat més: https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20191116/llibres-ascens-vox-nous-feixismes-7735681.

És evident que el resultat de l’extrema dreta a les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 11 diputats, és preocupant i haurem de saber frenar aquesta embranzida si no volem que ens passin per damunt, cal donar-li la importància que té, el feixisme té moltes cares, es transforma i si la diferència entre extrema i ultradreta és la violència, compte, perquè la frontera és molt prima. El que està clar és que aquests vots ja hi eren al PP i a Ciutadans, que han estat escombrats, el que està clar és que l’extrema dreta sempre hi ha estat i ara, com que des de les institucions es van oblidar de remembrar aquelles i aquells que van lluitar contra el franquisme, com que en van obviar la importància de fer net durant la transició que ens va portar a aquest règim del 78 que ja ha de caure, la presència de l’extrema dreta ha anat desacomplexant-se i ens ha agafat desprevinguts.

Els meus referents sobre el tema són els periodistes Jordi Borràs i Miquel Ramos, en una entrevista a Catalunya Ràdio van deixar clar com, des del periodisme s’ha de tractar l’extrema dreta, però també com li hem de fer front des de tots els àmbits. Al País Valencià en tenen experiència, ja que allí, “els mercenaris de l’odi” ja molt de temps que campen impunement i se’ls ha sabut plantar cara. L’assassinat de Guillem Agulló va provocar més ganes de lluitar i no tenir-los temor.

La presència als mitjans de comunicació ha estat una anomalia democràtica i una amenaça que els ha donat veu i ha mostrat que el nivell d’impunitat és preocupant, desqualifiquen les institucions i els mitjans que ells mateixos utilitzen, compte perquè es fan les víctimes, el “victimisme del privilegiat” contra les feministes, el col·lectiu LGTBI, els immigrants, els musulmans, els independentistes que els amenacen. Però si els traiem d’aquí i els preguntem per la seva política d’habitatge, o de serveis socials, o d’educació i sanitat, els desemmascarem, no tenen res a dir de bo. L’extrema dreta qüestiona els drets humans i els drets humans no es poden tocar, encara que ells són capaços d’usar la democràcia per a carregar-se-la i d’això en tenim referents històrics claríssims.

Aquests discursos d’ara de Vox no són nous, ja els tenia Plataforma per Catalunya (recordem que va aconseguir 67 regidors a les eleccions municipals del 2011), també Ciudadanos ha alimentat aquest discurs de l’odi i el PP, que en sentir-se amenaçats per la pujada de Vox, van extremar el seu discurs.

I d’on han sortit aquests 11 diputats, en part de molta gent jove, entre 18 i 24 anys, com diuen Borràs i Ramos, han tingut una bona estratègia de comunicació, ser masclista, racista, un canalla, políticament incorrecte amb els dèbils, contra el sistema ha quallat entre molts joves desencantats i que no són pijos, són pobres. Però el que està clar és que l’extrema dreta li fa la reverència a l’IBEX 35, al règim del 78 i a la monarquia corrupta. Així que haurem d’aprendre a fer-hi front, no només a les institucions sinó també als llocs de treball, al carrer on faci falta perquè aquest recorregut de l’extrema dreta al Parlament sigui el més curt possible. No crec que només ignorar-los sigui la solució, llegirem els llibres i farem propostes, cal ser intel·ligents i no enfrontar-nos al discurs de l’odi, anar a tocar tot allò que fa referència a la defensa de la gent, del pa, del sostre i del treball. No en soc una experta, però crec que hi ha d’haver un front comú i una actuació intel·ligent i comuna per derrotar el feixisme: fer-los el buit informatiu, boicot als seus actes, a les empreses que els donen suport, denunciar els diners públics que reben els mitjans de comunicació que els facin d’altaveu, fer un seguiment de com fan servir els diners que reben, els sous que es posen, control màxim de cada euro públic…

I per acabar, molt contenta perquè l’independentisme ha guanyat i avui comença la festa!

Filòloga.