“No hauria de resultar tan estrany, Montse”.

Aquesta frase me la repeteixo des que l’any 2011 vaig decidir reforçar el meu compromís amb les entitats socials i culturals de Móra d’Ebre entrant en política activa. Fer aquest pas és molt més complicat del que a priori pot semblar, i és que quan ho fas, t’exposes davant de tots els veïns i veïnes del teu poble… i quan dic “t’exposes” el que heu de llegir és que tots els càrrecs públics ens exposem a la crítica, però rarament ho fem als elogis.

Un cop fet el pas vaig tenir la sort que l’equip en el qual estava integrada resultés guanyador per majoria absoluta a les eleccions del 2011, i des de llavors ho hem aconseguit de nou dos cops a les eleccions del 2015 i a les del 2019. Així que en pocs mesos vaig veure com la meva situació canviava de veïna col·laboradora amb les iniciatives culturals i socials a regidora d’un ajuntament amb responsabilitats en àrees concretes. I, segons com, aquest canvi pot provocar un vertigen no poc important. En aquell moment no saps el motiu, però amb el temps sents a parlar de com la síndrome de la impostora està àmpliament estés a la nostra societat i tot pren una mica més de sentit.

Des d’aquell 2011 he tingut responsabilitats públiques en diverses àrees a l’Ajuntament (cultura, festes, joventut i turisme), a més de formar part de l’òrgan de govern de l’ajuntament, formar part de diverses comissions i entitats (Litterarum, Fira del Llibre Ebrenc…); i tot això sense deixar de banda el desenvolupament propi de la meua carrera professional i el fet que l’any 2012 vaig ser mare de la Martina. Aconseguir compaginar aquestes tres potes d’un banc ha sigut molt satisfactori tot i que, creieu-me, a voltes no ha resultat gens fàcil.

En tots aquests anys des de l’Ajuntament hem pogut impulsar molts projectes i recollir el testimoni de molts altres i els hem fet créixer encara més. Un molt bon exemple dels primers és el Saurí Festival dins del marc de les festes majors d’estiu, la Tapa Porca als voltants de Sant Antoni o la mostra de vins de la Ribera d’Ebre a la plaça de l’Estrella. De les segones, destaca per mèrits propis Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc que en aquests darrers anys ha esdevingut fira estratègica de Catalunya i va rebre el Premi Nacional de Cultura de l’any 2019 de mans del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Sense premi, però amb molta satisfacció, també estic convençuda que alguna cosa hem col·laborat al fet que les festes majors de Móra d’Ebre siguin, sense dubte, de les més sonades de les Terres de l’Ebre.

Per dur a terme tota aquesta feina, per tirar endavant els projectes que es volen, cal un equip. Un equip on tots els membres estiguin a peu d’igualtat. Un equip com el meu a l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Un equip on les opinions de tothom tinguin el mateix pes independentment de cap altra qüestió que no sigui les capacitats pròpies de cadascú. I és que això no hauria de resultar tan estrany…